10/10/12

La fi del tòpic de la cultura subvencionada



Font: Laura Serra (ara.cat)
Es respirava a l'ambient, ahir, que la conferència que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, oferia al Cercle de Cultura era de pes. Va aparèixer escortat per Francesc Homs, el portaveu del Govern, empresaris i representants culturals com Daniel Martínez i Xavier Bru de Sala, i tot el seu gabinet. La conferència es titulava Cultura, fiscalitat, estat i el conseller va assegurar que estava prevista ja abans de la convocatòria d'eleccions, per valorar l'impacte de la clatellada de l'IVA cultural. Després de ser saludat com "un dels nostres" -perquè el conseller va ser dels fundadors del Cercle de Cultura i perquè és un dels pocs consellers que prové del sector-, Mascarell va aclarir què volia desgranar durant la següent hora: "Què passaria si tinguéssim una bona fiscalitat per a la cultura i tinguéssim un estat que jugués a favor dels interessos nacionals i la cultura del país". Mascarell creu que la fiscalitat és part de la solució dels problemes pels quals passa el sector -i, per extensió, el país.
El conseller va començar la conferència amb dues paradoxes. La primera, que la societat catalana històricament ha cregut en la cultura però no ha disposat d'eines i recursos per situar-la al centre. I la segona, que la cultura està mal vista com un sector molt subvencionat quan en realitat "és un contribuent net i finança l'estat del benestar amb unes quantitats que cal tenir en compte". I aquí va llançar la xifra que mai s'havia donat abans: "La cultura produïda a Catalunya va aportar a les finances de l'estat espanyol entre 2.500 i 3.500 milions d'euros. I, en canvi, la suma de tota la despesa pública en la cultura a l'àmbit català, incloent-hi totes les administracions, suma uns 1.250 o 1.300 milions d'euros. És una diferència molt notable entre el que aportem i el que rebem", va defensar, i va apuntar que són xifres extretes de la hisenda espanyola, que s'obtenen de sumar l'IRPF, l'impost de societats i l'IVA. Així que primer objectiu complert: enterrar el tòpic que la cultura s'arrepenja en les subvencions públiques. Fals.
Però el conseller de Cultura va remarcar dos problemes més que per ell són al fons de la qüestió: que l'Estat considera la cultura com un luxe i que, a sobre, la seva gestió és "ineficient per a la cultura catalana". És a dir, si Catalunya fos un estat independent i pogués desenvolupar polítiques econòmiques i fiscals pròpies, "la contribució de la cultura al progrés econòmic del país es podria multiplicar exponencialment".
Desplegar una fiscalitat pròpia
El conseller Mascarell va desgranar algunes polítiques fiscals que, a parer seu -i des del públic, farcit de directius de diferents branques del ram, ningú li va portar la contrària en aquest punt-, permetrien impulsar el creixement del sector, com ara: una llei de mecenatge i patrocini fiscal catalana; la gestió dels principals impostos derivats de la propietat, la renda i el consum, a més dels tributs municipals; mesures associades als pressuposts de la Generalitat (taxa turística, exempció cultural, 1% de les contractacions d'obra pública, etc.), i la gestió dels drets d'autor, i després hi va afegir una bona llei de la propietat intel·lectual.
Ferran Mascarell va salpebrar el seu discurs amb dades que demostren la potència econòmica del sector cultural, com la contribució al PIB en un 3,6% o 3,9%, l'ocupació creixent tot i la crisi i que representa el 4,4% del total d'ocupats. "Això fa pensar que seria positiu desplegar polítiques fiscals adequades", va defensar. "Tenim un país culte. Un estat que ens jugués a favor ens donaria el complement que ens falta: ser-ne conscients", va dir.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada