La intel·lectualitat s'estira al divan del teatre argentí

Font: Jordi Camps i Linell (elpuntavui.cat)

Temporada Alta va tenir ahir el tret de sortida amb el potent Macbeth d'Àlex Rigola, i la seva segona proposta teatral, Los talentos, ja porta el segell argentí. Any rere any, el festival ha obert de bat a bat la porta d'entrada a l'escena argentina emergent i en aquesta nova edició es reafirma aquest interès programant una obra que s'ha mantingut tres temporades al Teatre Kafka de Buenos Aires.

La peça, que es pot veure avui a la sala La Planeta (21 h) per primer cop a l'Estat espanyol, és l'opera prima conjunta del tàndem format per Agustín Mendilaharzu i Walter Jakob, considerats autors revelació de la dramatúrgia més recent gràcies a l'èxit de crític i públic d'aquesta peça, que vol ser un estudi corrosiu sobre la intel·lectualitat. Que ja no quedin entrades des de fa dies en l'única sessió programada, també demostra la innegable atracció que desperten a casa nostra els muntatges argentins.

Agustín Mendilaharzu i Walter Jakob, presents en la primera roda de premsa gironina del festival, es van esplaiar explicant de què va l'obra i detallant alguns aspectes de la seva pròpia concepció, tot demostrant, com a bons argentins que són, un gran do de l'eloqüència. Per la parella d'autors, Los talentos és una obra de teatre que parla sobre “nosaltres mateixos”, en la qual hi ha moltes lectures possibles i que, certament, no amaga una crítica a la intel·lectualitat. Els protagonistes “són joves en expansió, cultes i erudits, graciosos i ocurrents, als quals el talent uneix, defineix i distingeix”.

L'acció té lloc en un pis de Buenos Aires, que esdevé un context tancat, regit per normes que ells mateixos han dissenyat a mida per així prescindir del món exterior. Amb tot, no ignoren que arribarà el dia que hauran de sortir al món i sotmetre tot aquest talent. Però a través de pactes tàcits i diferents maniobres, aconseguiran demorar aquesta prova. Alguna cosa canvia, però, quan, inevitablement, “el món” aconsegueix filtra-se -se al seu apartament.

Clàssica però moderna

La proposta, definida com a àcida i corrosiva, es pot inscriure a grans trets en el gènere de la comèdia dramàtica. I, segons van manifestar els autors del text, inclou moltes referències a la literatura espanyola i té una gran influència del cinema. Agustín Mendilaharzu i Walter Jakob van assegurar que l'obra els va costar entre vuit i nou anys d'elaboració, un procés creatiu que van valorar molt positivament per “aprendre a ser dramaturgs” i per polir la dimensió formal d'aquesta obra que tothom qualifica de “clàssica però moderna alhora”. Nosaltres ens hem limitat a revitalitzar les velles formes”, van aclarir.