31/10/12

"L'humor inofensiu no només no ens fa gràcia, ens toca els ous"



Font: Laura Serra (ara.cat)
Jorge Picó i Sergi López són tan divertits fora de l'escenari com a dins. Semblen un matrimoni perfecte: López és verborreic i expansiu; Picó, callat i precís. És inevitable rememorar la seva història d'amor, ara que presenten al Lliure de Montjuïc un espectacle de creació com 30/40 Livingstone. Es van conèixer a l'escola d'interpretació Jacques Lecoq de París, un lloc que López diu que li va "canviar la vida": "És una escola que encara ens il·lumina i tenim molt present. No tracta l'actor com un intèrpret sinó que fa que utilitzi les seves armes, el cos, l'espai, el moviment, per inventar un teatre propi". Després de passar per la disciplina Lecoq, cadascú va fer un camí internacional: Jorge Picó amb companyies lligades al teatre de gest com la de Philippe Genty, i Sergi López al cinema francès.
Anys després es van retrobar. El seu enamorament va venir amb el muntatge Non solum, que van crear junts el 2005 i que ha tingut -merescudament- un recorregut llarguíssim. López, després d'una època apartat del teatre per estrès cinematogràfic, va demanar a Picó que el dirigís en un muntatge d'un sol actor i molts personatges. "La idea inicial llavors va ser la d'un concert amb fragments parlats entre cançó i cançó. A 30/40 la idea va ser la d'un documental del National Geographic , amb aquella veu que analitza el que fa l'animal", diu Picó. A ell li va tocar fer de mamífer tetràpode: és una mena de cérvol que no parla però que s'assembla molt a un humà. López interpreta el Livingstone, el personatge urbanita que vol fugir a la natura perquè té un buit interior i, un cop a la selva, no sap viure sense les regles de la civilització occidental.
Pallassos amb rerefons polític
Els seus assajos sempre són a base d'improvisació: un d'ells llança una idea i l'altre la caça al vol o la deixa passar i mor. "Xerrem molt", corrobora López. "Una idea la comprovem tres vegades", confirma Picó, assenyalant el seu company, l'indecís del tàndem. Així és com un dia va aparèixer la sorprenent idea del partit de tenis selvàtic, per casualitat. Volien que el cérvol tingués una activitat humana i els gestos que feia Picó imitant Orantes eren dignes d'observar amb binocles, per això va sorgir el 30/40. Després van venir les teories i les metàfores: "El tenis és un esport curiós que té a veure amb una certa classe social, que té unes regles, en què un jutge demana silenci i el públic calla", diu Picó. És fàcil que l'espectador tregui ressonàncies polítiques d'aquest partit desigual entre un home i un cérvol. "L'espectacle està ple d'aquests detalls, que no estan explicats, perquè tot està disfressat d'una comèdia en què fem el pallasso", assegura López. Picó, però, deixa anar un afegitó interessant: "A vegades penso que si no fos una obra còmica seria política". És que aquesta és la seva manera d'entendre el teatre: "En el món en què vivim, l'humor inofensiu ha passat de no fer-nos gràcia a tocar-nos una mica els ous. Això de tots els públics, del Walt Disney, del prime time , la merda d'educació televisiva... -diu Sergi López, encès-. És que fa ràbia. No ens n'adonem i és perillós. I si fas creació són coses que t'has de plantejar. Nosaltres fem una comèdia, no? Doncs acaba fatal", revela. La relació entre l'home i l'animal es va torçant, es va tornant agressiva i els dos creadors no fan res per evitar-ho.
Un teatre arrelat a la realitat
"El teatre és una professió que ens surt per totes bandes. No busquem al diari idees per fer teatre, però llegim el diari i parlem de política. El nostre teatre, i el teatre que ens agrada, ha d'estar lligat no a l'actualitat sinó al que passa al món. Ha de servir d'alguna cosa. El teatre té capacitat de fer-nos avançar. És un bé públic. Ha de ser curatiu", defensa López. Com qualsevol espectacle de creació, 30/40 Livingstone ha anat evolucionant des que es va estrenar ara fa un any a Temporada Alta. Ja n'han fet una trentena de bolos en català, castellà i francès i arriben al Lliure -on seran des d'avui i fins el 18 de novembre- en plena forma. A punt per esmaixar.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada