9/10/12

Petites companyies que encomanen entusiasme



Font: L. S. (ara.cat)
"Teníem ganes de treballar junts", diu com a tota justificació l'autor i director de Sé de un lugar , Iván Morales. La companyia Prisamata va agafar el primer text teatral que escrivia Morales i es van tancar a assajar a La Caldera. "Ens vam gastar 40 euros de producció", assegura. "Com que teníem ganes de seguir-la fent, perquè per a nosaltres encara és un misteri i ens emociona molt, vam anar a La Seca amb ganes de seguir trobant-hi més lectures", explica Morales. I allà Sé de un lugar va ser tota una revelació, la perla de la temporada. Tant que ara Julio Manrique els ha fitxat per al Romea. Com que és teatre low-cost (o "a l'argentina", que en diu Manrique) es poden adaptar a qualsevol lloc: l'han interpretat en una sala d'art diàfana i en una presó i avui instal·laran el seu menjador portàtil al vestíbul del Romea a l'hora dels troneres, a tres quarts d'onze de la nit.
La parella protagonista, dos vestits a mida per a Anna Alarcón i Xavier Sáez, són uns examants que intenten tornar a ser amics. I ho expliquen al públic, el toquen, li parlen a vint centímetres de distància, com si fossin amics. "He intentat fer una cosa personal, que em remogui a mi, i he descobert que també remou altra gent -explica el dramaturg-. És una obra generacional però gens complaent. Volíem implicar-hi el públic i oferir-li una cosa que el toqui, una experiència que no li permeti protegir-se, això no és un happening boig", explica Morales. És teatre des de la veritat.
Morales i companyia destil·len "fe i entusiasme", diu Manrique. En una època en què les converses fins i tot als teatres estan farcides de paraules com crisi iretallades , el director descriu Sé de un lugar com "una festa", "una orgia", "una cosa que ens dóna ganes de viure", "que ens fa ser millors persones". "És així de hippie ", afirma Morales.
Un musical mortal
És la mateixa passió que els EGOS Teatre tenen per seguir treballant en companyia i en projectes molt especials: musicals de creació aptes per a totes les edats. Ruddigore o la nissaga maleïda va ser el seu primer muntatge. El directror del Versus Teatre els va descobrir al taller de final de curs de l'Institut del Teatre el 2007 i els va fitxar. Després de prorrogar durant vuit mesos, d'allà van fer el salt directament al Teatre Nacional gràcies al primer encàrrec. "Ja vam muntar la tesina de final de carrera amb la idea que estigués a punt per anar a un teatre. Quan vam veure que hi havia possibilitat de fer bolos i encàrrecs, vam decidir constituir-nos com a companyia", explica l'actriu Lali Camps. Joan sense por , La casa sota la sorra i El crim de Lord Arthur Savile són els muntatges que han vingut després, tots estrenats amb èxit. "Fem el que ens agrada i ho fem junts -diu- però hi posem moltes hores i dedicació". Ara que al calendari hi tenen bolos comptats per culpa de la crisi, han decidit recuperar la seva primera obra, la pedra filosofal, i l'han reestrenat al Club Capitol. El muntatge explica la maledicció de la nissaga dels baronets de Ruddigore: si hereten el títol, han de cometre un assassinat al dia.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada