Rigola condemna el senyor dels anells



Font: Laura Serra (ara.cat)
Nit de vestit i corbata, la d'ahir a Salt. No només s'inaugurava el festival Temporada Alta, el certamen que ha posat al mapa teatral Catalunya, sinó que polítics -des del conseller de Cultura, passant pels alcaldes de Girona i Salt, secretaris generals, membres del CoNCA, etcètera- i gent de totes les famílies del teatre -Sílvia Munt, Julio Manrique, Oriol Broggi, Hermann Bonnin, Ramon Simó, Toni Casares- van assistir a l'estrena del nou teatre d'El Canal a l'antiga fàbrica Coma Cros.
Àlex Rigola s'hi deu haver sentit com a casa, tenint en compte el seu últim artefacte, MCBTH , rigolià cent per cent. Mentre Macbeth i Lady Macbeth (Joan Carreras i Alícia Pérez) es petonejaven, sonava pels altaveus un missatge que cridava a la mobilització en contra de l'IVA cultural. Després, dues hores d'un Shakespeare que el director també plantejava com un pols de ressonàncies polítiques: fins on arriba l'ambició per arribar a trair l'ètica, com els fets desencadenen desgràcies -"la sang vol sang"- i com els remordiments es poden menjar fins i tot un rei -"el que està fet no es pot desfer"-. Els Macbeth s'embruten les mans de sang. Rigola no s'ho ha pres a la lleugera.
L'espectacle, que va ser acollit amb aplaudiments tebis, és gairebé una instal·lació plàstica. El vers shakespearià rep tot el protagonisme sobretot a l'inici, amb els personatges estàtics, tots sempre presents a escena interpretats per només sis actors (Lluís Marco és Duncan i Míriam Iscla, Oriol Guinart i Marc Rodríguez es reparteixen la resta de papers). Però el traç del director es va fent gruixut. Les bruixes del bosc aquí s'han convertit en Mickey Mouse, l'exèrcit va vestit del Celtic de Glasgow, els boscos són arbres de plàstic i el castell una caseta de fusta dels tres porquets que Macbeth intenta tirar a terra bufant. La traïció de Macbeth al seu rei tirà, la fúria de l'ambició, la il·lustra amb un Carreras convertit en un impecable Gollum d' El senyor dels anells: "Mi tesoro, mi anillo ". Rigola s'endú Shakespeare al seu terreny sense pudor.
Cada nou mort l'acompanya una nova amenaça. I a cada amenaça li ha de seguir un mort. Quan Macbeth és coronat i és conscient de la seva condemna, sap que ha de seguir el camí marcat. Rigola ha situat aquí un entreacte per fer un canvi radical d'escenari. Dels boscos tenebrosos de Twin Peaks a l'escena plastificada, blanca i tacada de sang d'un quiròfan o una pel·lícula de la màfia. Lady Macbeth és la primera a precipitar-se a la taca de sang, morta de remordiments. Ell accepta seguir-la. Puf.

2 comentarios:

  1. Anónimo9/10/12 1:58

    Hola, una pregunta : tu has vist l'obra? En cas que així sigui, vas veure l'estrena de dijous o alguna de les succesives representacions?

    Gràcies !


    xavi

    ResponderEliminar
  2. No encara no he vist l'obra. La veuré quan es representi al TNC, passa't d'aqui a uns dies i veuràs la meva crítica.
    Moltes gràcies pel comentari.

    Elisa.

    ResponderEliminar