18/10/12

Somnis d'un ésser pragmàtic

Font: J.B. (elpuntavui.cat)
Victòria Szpunberg i Glòria Balañà van aconseguir un èxit notable al Tantarantana amb La marca preferida de las hermanas Clausman. Des d'avui hi tornen amb un treball antagònic (el protagonisme és de dos homes madurs, abans eren dues noies) però que també circula per la fulla d'un ganivet.Boys don't cry, que remet al tema musical dels The Cure dels vuitanta (quan els dos amics es volien menjar el món, desinhibits), explica com es retroben els dos protagonistes: l'un no ha deixat de ser artista; l'altre hi ha renunciat i ha consolidat el seu vessant pragmàtic. Però, d'amagat, somnia encara un futur impossible, que beu dels ideals de joventut. Francesc Garrido és l'artista que no ha volgut renunciar al seu compromís irrenunciable. Armand Villén és l'intel·lectual que ha prosperat, ben parapetat amb estructures institucionals i polítiques. Al costat de tots dos hi ha Maria Pau Pigem, que substitueix Alícia González Laá (quan es va estrenar al juliol ja estava embarassada i ara és a punt de ser mare, feliçment) en el paper de la dona del qui ha triomfat socialment. La directora prefereix parlar de nou viatge entre tots tres actors, ja que l'obra ha continuat creixent després de les quatre úniques funcions del Festival Grec.
Szpunberg es qüestiona quin és el paper de l'artista: seguir fidel als ideals, o bé acomodar-se en les institucions i guardar els somnis per a la fantasia. L'obra, que alterna de la situació absurda i còmica a la tràgica, té una escapada a la fantasia. L'acció es desenvolupa en un pis que té una mena d'airbag: quan una persona es vol suïcidar tirant-se des de la finestra, el terra expulsa un coixí que el protegeix. Farts d'aquesta vida, el joc és llançar-se al buit.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada