7/10/12

Terrassa, valenta de teatre

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) reivindica el seu petit espai en l'ecosistema dels festivals del país. Des de dijous i fins avui, els escenaris i també les terrasses dels bars i les places bullen d'activitat. Divendres a la tarda van ser una bona colla d'alumnes acabats de sortir de l'escola els que miraven l'evolució de les ballarines del Narinant. Una dramatúrgia molt prima, amb bones demostracions d'elasticitat però que sobretot contagiava la seva festa. Fins al punt que, cap al final de la peça, hi havia un racó que ballava tant o més que les tres intèrprets sortides d'un 600 que fa pana en plena plaça Vella.
Poc abans, a la cúpula del Teatre Principal, Xavier Bobés mostrava les primeres fornades del que serà el seu nou espectacle. Si en el brillant Insomni juga amb elements trobats de masies abandonades, sembla que la cocapital del Vallès (on hi ha la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica, insígnia de l'arqueologia industrial a Catalunya) li hagi inspirat el so dels telers del tèxtil. Bobés manipula elements de patronatge, amb el soroll de fons de les màquines. Els seus dits angulosos i àgils, que recorden els dels personatges pintats per Egon Schiele, es desplacen per la penombra, fins a caure en prims punts de llum. Aquest univers es titula Monstres. Efectivament, estremeix el reflex d'una fulla de tisora de grans dimensions i el seu xiscle quan es tanca.
A la Sala Maria Plans, Marta Carrasco col·labora amb un nou treball, dirigit per Pep Pla, que aproxima la gastronomia a escena. Efectivament, el cuiner Artur Martínez, de l'únic restaurant local amb una estrella Michelin, Capritx, s'endinsa a l'escena. Convida a repartir flaire de taronja, llimona i vainilla, i alhora prepara una exquisidesa mentre Carrasco i Ireneu Tranis fan paròdia de l'alimentació col·lesteròlica. Atenció, que Martínez (un defensor dels productes de qualitat que es cultiven als pobles veïns) aclareix que no es pot limitar tot al menjar ecològic i que no tota la cuina industrial és nefasta. D'epíleg, la veu en off de Teresa Forcades denuncia la perversitat de les multinacionals, que només volen enriquir-se tot i que sigui a costa de deixar sense aliments una part de la població. Bon treball d'il·lustració projectada i molt de joc entre Carrasco i el dissortat personatge símbol de la marca McDonald's.
A la rambla del Raval, a tocar de la façana de l'ajuntament,la gent pregunta si hi haurà teatre a dos quarts de nou. Sí, se'n prepara la darrera sessió. Les àvies lamenten que si s'aturen agafaran fred. El treball de Jorge Picó amb actors amateurs planteja una situació paròdica d'un veí asocial que viu en un pis que està per llogar. A la mateixa hora, però a la plaça del Progrés, els holandesos de Tuig presenten la seva maquinària de cordes i politges Schraapzucht, un preciós artefacte que esdevé un cúmul d'elements que es desintegren si es deixa de rodar la sínia o que s'estellen, si la velocitat que agafa la roda és massa ràpida. Missatge apocalíptic que no supera, però, la presència de l'invent.
Darrera parada de divendres, al Teatre Alegria. L'Agrupación Sr. Serrano presenta un exhaustiu Brickman Brando Bubble Boom. La peça narra una faula que dóna a conèixer el creador de les hipoteques modernes, a Londres, i el relaciona amb Marlon Brando. L'actor Diego Anido dobla Brando en alguns dels seus passatges de la filmografia, que cusen com si es tractés d'una peça dedicada al mític Brickman. Treball incessant de projecció a pantalla d'elements captats al moment. Minimalista, juganer, que contrasta amb la rellotgeria suïssa de Kiss & cry que va meravellar a la Fira de Tàrrega fa un mes i mig. Els Serrano no persegueixen el preciosisme, sinó que juguen a fer versemblant un conte. El TNT és valent presentant treballs encara calents del forn, que quan s'assentin sabran defensar més bé les seves cartes.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada