1/11/12

BOYS DON'T CRY


TEXT: VICTORIA SZPUNBERG
DIRECCIÓ: GLÒRIA BALAÑÀ i ALTIMIRA
INTÈRPRETS: FRANCESC GARRIDO, ARMAND VILLÉN, MARI PAU PIGEM, DAVID ANGUERA
DURADA: 1h 10 min
PRODUCCIÓ: TANTARANTANA TEATRE S.L. i FESTIVAL GREC 2012
TEATRE TANTARANTANA

Anar a veure una obra que no tens ni idea de que va i que resulti ser un puzle de peces que fins a gairebé el final no encaixen passa, i sortir amb totes les peces desencaixades i sense saber encara de què va també. Gairebé 24 hores més tard i havent-te explicat les històries, el puzle s'ha completat.

Boys don't cry és una obra sobre el poder. Dues vells amics, el Jordi (l'Armand Villén), un polític amb èxit i el Walter (el Francesc Garrido), un dramaturg/guionista fracassat protagonitzen una història plena de realitat, somnis, fracassos, guanyadors i perdedors, que es precipiten cap a una caiguda lliure.

La història amaga parts fosques de les personatges i l'escenografia tampoc és el que sembla. Una oficina, on només es seu la persona amb poder també és significatiu. Però el més soprenent de la posada en escena és la petita escena en la que els actors interpreten a les fosques. Desconcertant per al públic i poc útil ja que el valor del teatre és veure les expressions a les cares dels actors.

Les interpretacions comencen agafen més força sobretot en l'univers de somnis, on els tres actors principals es deixen portar per la seva imaginació i els seus personatges canvien completament i es converteixen en éssers sense preocupacions amb l'única premissa d'explicitar la seva bogeria.

A Boys don't cry li manca a estones una embranzida per un text que no s'acaba d'arrodonir i que deixa molt fils que l'espectador haurà d'anar cosint de camí a casa.

4 comentarios:

Pues la alegría que me llevé yo al ver que en Barcelona hay un espectáculo mínimamente arriesgado e inteligente.
Esta obra me trasladó a los pequeños teatros de Buenos Aires, precisamente por escenas distintas como la de la oscuridad, donde si te dejas llevar vives el teatro al máximo.
Creo que el público de Barcelona se está aburguesando en demasía, y no acepta o, por lo menos, le parecen difíciles obras que no lo son.

Por cierto, la frase "el valor del teatre és veure les expressions a les cares dels actors" creo que encierra una concepción del teatro muy poco abierta. El valor del teatro es muchísimo más que eso, pero muchísimo más.
Igual que en el cine el valor no es el primer plano, ni el plano general, ni el fuera de campo, sino que el valor está en encontrar en cada momento el recurso adecuado.
Y si estar a oscuras tiene sentido para la obra, tiene sentido y, por lo tanto, valor. Otra cosa es que guste o que se entienda.

Vaya, esperaba una respuesta. Tener un blog abierto a comentarios y no contestar, no tiene mucho sentido.
Saludos

Lo siento, no he leído los últimos comentarios hasta hace un momento.
Es una crítica personal, no entré en el espectáculo por lo que mi opinión está basada en eso. Tengo una mentalidad abierta con respecto al teatro, pero en el momento de oscuridad me desconcertó. Y no me gustó. Son opiniones, libres. Respeto la tuya y me alegro que hayas opinado.
Muchas gracias.

Publica un comentari a l'entrada