28/11/12

ELS MISSATGERS NO ARRIBEN MAI


TEXT: BIEL MESQUIDA
DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: ROSA NOVELL
INTÈRPRETS: PEPA LÓPEZ, ROSA NOVELL i ANNA YCOBALZETA
DURADA: 1h 30 min
PRODUCCIÓ: BOHEMIA'S
LA SECA-ESPAI BROSSA

Prometia molt al llegir el programa de mà. Tres personatges clàssics, eterns secundaris, d'aquells que serveixen per fer avançar la història: Enona, la dida de Fedra; Clitemnestra, dona del rei Agamèmnon i Ismene, germana d'Antígona. Però el muntatge no m'ha acabat de convéncer. 

El muntatge parteix d'una bona idea, dones secundàries que normalment acostumen tenir poques línies de text, ara tindran el protagonisme perdut. Rosa Novell, a més, ha concebut el muntatge com un assaig, on un grup d'actrius s'asseuen en una taula a comentar com fer el seu personatge. Parlen de personatges i de vida, del món actoral, d'experiències. És la millor part de tota l'obra, malgrat que pel meu gust es fa una mica llarga.

Vint minuts després comencen els monòlegs. Obre foc, Enona, Pepa López i sembla mastegar a tota presa les paraules. No recita, ni parla, agafa una metralleta i les dispara. Tota una llàstima perquè el seu monòleg és el més sentimental, el que amaga més ràbia i el que té un text lo suficientment punyent per fer-te sortir del teu insomni en el que et fica lentament la primera part.

Després li toca el torno a Clitemnestra, un bombó de personatge, que la Rosa Novell fa insofrible. Totalment sobreactuada, li dóna un modo altiu que no cal, es desganyita per dir-nos el text, en un fals sentimentalisme que no es necessari i que converteix en massa llargs els seus vint minuts de protagonisme.

Per últim, Ismene per l'Anna Ycobalzeta. La millor part de tot està al final. Es podria dir que salva els mobles. El seu paper és el més tendre, innocent i dolç de tots. El públic ho sent perquè ella ho transmet. Sap com dir el text, com moure'ns per l'escenografia, amb només una olivera al mig, sap actuar i fa que et creguis que Ismene viu dins seu.

Els missatgers no arriben mai és un text interessant que amb altres protagonistes hagués brillat. Aquí només falta una mica de seny interpretatiu. Tota una llàstima que un bon text no acabi de quallar per la part interpretativa. Una altra vegada serà.

1 comentarios:

Coincideixo plenament amb tu.

Em va decebre bastant.

D.

Publica un comentari a l'entrada