22/12/12

Escena d'abans i d'ara


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Nadal és tradició. I, per això, la cartellera teatral té clar que els títols més habituals són més buscats que mai. També els gèneres, com ara la comèdia i els musicals, o les disciplines que interessen un segment d'edat més ampli, com poden ser el circ o la màgia.
El Jove Teatre Regina manté el Pastorets Superestel, de Ricard Reguant, en què, si s'ha de jutjar pel que corre a Youtube, el dimoni provarà de persuadir ballant el Tronera Style. També fa uns dies que al Raval es presenta Un conte de Nadal. Inspirat en el conte de Dickens, Josep M. Gimeno fa de Scrooge i commouen els papers infantils, mentre que fan riure els femenins (com ara quan Jaime Segura es transvesteix amb una veu de taverner aflautada). Esteve Polls, aquest any, no ha pogut tancar una representació del Poema de Nadal a la Sagrada Família com tenia previst, per problemes de finançament, segons ha pogut saber aquest diari. El veterà director Polls (Barcelona, 1922) sí que prepara una nova producció de poesia (però no nadalenca a partir del mes de març). De fet, el temple desitja bon Nadal amb il·luminació i aquest mateix vers de Josep Maria de Sagarra. Sí que se'n fan altres produccions, d'aquest poema (Xavier Serrat a Rubí, per exemple). Al monestir de Sant Cugat es manté la tradició del Pedra i sang, un text que repassa els fets històrics de la mort de l'abat Biure una nit de missa del gall. La Perla 29 presenta, per tercer cop, Un natale in casa Cupiello. No amaguen la seva voluntat de convertir-lo en un clàssic a Barcelona. I més, ara, que ha canviat quasi tot el repartiment i, movent-se en el mateix espai, li han sabut trobar nous matisos. Boris Ruiz fa el paper del pare, Luca, que es refugia en la construcció del pessebre cada any (que fins ara ha interpretat Pep Cruz).
El TNC també recorre a la història per repescar El viatge a la lluna , de Montsalvatge i Espinàs, donant-li un retorn amb Albert Guinovart i Pau Miró. És una peça molt ben cuidada, amb un treball audiovisual que atrapa i catorze músics que es mouen bé a escena, al costat dels dos cantants narradors. I, com a contrast, les reposicions. Forever young ha tornat per tercer cop al Poliorama. El musical sobre uns antics cantants en una residència particular és ja un clàssic a la Rambla. S'hi estan per festes. Dimecres van sortir a patinar sobre gel amb els directors, el trio de Tricicle. Què és d'abans i què és d'ara?

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada