La joventut sense futur de Pau Miró



Font: Xavi Serra (ara.cat)
Pau Miró torna al Temporada Alta. Un any després de presentar-hi amb èxit Els jugadors, que després va fer temporada al Teatre Lliure, el dramaturg barceloní estrena aquesta nit al festival gironí un muntatge més modest que aquell, Un refugi indie. "Tenia ganes de fer una cosa més arriscada, més independent i fins i tot amb menys recursos", explica Miró, que es va plantejar el projecte com "un retorn als orígens". És a dir, a la Sala Beckett, on es podrà veure l'obra a partir del 12 de desembre.
Toni Casares, director de la sala, va apostar pel projecte "a cegues". No només perquè Miró té una trajectòria molt pròxima a la Beckett i a l'Obrador, sinó per la possibilitat de veure l'autor treballant amb un grup d'actors joves i parlant d'una generació que Miró considera que "s'ha quedat sense aixopluc ni horitzó". Una generació perduda, en definitiva, que, segons ell, "busca un lloc per construir un futur" i, com que no el troba, "se l'ha d'inventar".
El Germà, el Músic i el Guapo
Per tirar endavant aquest projecte Miró s'ha envoltat d'un grup d'actors joves i més aviat desconeguts, "un risc" que li venia "molt de gust". Ells són el Germà (Isaac Alcayde), el Músic (Joan Solé), la Cambrera (Andrea Trepat), el Guapo (Peter Vives), l'Estudiant (Marta Ossó) i el Fugitiu (Jordi Llovet). Sis personatges de vint-i-pocs que miren de sobreviure en un món de solitud i butxaques escurades. S'enamoren entre ells, es creuen en una festa i al final es traeixen. "Van amb el pas canviat -diu Miró-. Porten roba de marca i tenen iPads i iPhones, però veuen la marginalitat molt a prop. La seva vida és dura i per sobreviure han de fer una mica de tot". L'autor juga amb aquesta precarietat des del títol, que al·ludeix tant a "una metafòrica reserva índia on poder fer un reset" com a la música independent, present d'una manera o d'una altra a l'espectacle.
És sabut que els textos de Miró no estan acabats fins que no els treballa en escena amb els actors; però el procés no està exempt de sorpreses. "Jo pensava que l'obra sortiria més trista, però treballar amb ells m'ha fet veure que tot i que ho tenen fotut, se'n sortiran", raona. És per això que Un refugi indie "destil·la un bri d'optimisme, una escletxa d'esperança dipositada en les generacions que vénen", diu Miró.
De trilogia en trilogia
El dramaturg no considera l'entreteniment pur i dur com una opció. "Ja vaig fer un Paco Morán i en vaig tenir prou", etziba. Ara diu que té ganes de "marxa", de "córrer riscos". Un refugi indie serà la segona part de la trilogia que va iniciar Els jugadors, i de la qual ja té pensada una tercera part que estarà protagonitzada per "un grup de dones que s'aproximen als 50 anys". Després de la trilogia de BúfalsLleons i Girafes, es perfila ja una nova tripleta d'obres en què els diners són més que un fil conductor. "Les trilogies són per endreçar millor els temes, no per màrqueting", es defensa ell. Dels personatges madurs d' Els jugadors ha passat als joves d' Un refugi indie, però una idea no canvia: "la bossa de diners, que no para d'omplir-se i buidar-se", diu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario