L'amor segons Shakespeare a ritme de 'Gangnam style'

Font: Laura Serra (ara.cat)

"Mai ningú ha descrit gent borratxa millor que Shakespeare a Nit de Reis-afirma el reconegut director anglès Edward Hall-. Notes que s'havia passat molt temps bevent després de les representacions i veient gent a les cerveseries de Cheapside [un carrer del centre de Londres]. És molt real, i molt natural. És molt divertit. Però la comèdia no es basa en la gràcia ha-ha. Sempre està arrelada a la veritat". És tota una declaració d'intencions del director de la brillant companyia Propeller Theatre. La seva especialitat és interpretar Shakespeare amb el màxim rigor i fidelitat al vers -la companyia fins i tot és exclusivament masculina, com passava en el teatre elisabetià del segle XVI-, però alhora sent capaços de fer-ne una lectura radicalment actual a través del component físic, l'entusiasme i el talent actoral. Els intèrprets canten, ballen, toquen instruments, caminen sobre talons d'agulla, lluiten, s'enamoren i fins i tot ballen el Gangnam style. "És extrapolable al que Shakespeare feia en el seu temps. Quan ell escrivia, feia una obra moderna", justificava ahir l'actor Vince Leigh.

La companyia ha aterrat a Girona per cinquena vegada. Abans havien presentat al festival Temporada Alta Conte d'hivern, L'amansiment de la fera, Ricard III i Enric V, totes autèntiques revelacions teatrals per als espectadors catalans. Ara estrenen a l'Estat -al Teatre Municipal de Girona, d'avui a divendres- una Nit de Reis (Twelfth night) que tot just van enllestir fa un mes i que aquest 2013 presentaran per Europa i els Estats Units fent díptic amb una nova versió de L'amansiment de la fera, dues obres en què la disfressa és la clau de l'argument i de la veritat.

Nit de Reis és una comèdia sobre l'amor, sobre "què passa si t'enamores de la persona equivocada", diu Ben Allen. "És una bona obra per preguntar-se sobre la sexualitat. Perquè si un home s'enamora d'una dona vestida d'home, és gai? És bisexual?", es pregunta Joseph Chance. Per alguns actors l'obra té a veure amb el gènere; per d'altres aquesta és una qüestió que no té res a veure amb l'amor. "Tothom té la capacitat d'estimar tothom", ha afirmat Hall.

El joc de les identitats shakespearià també serveix als Propeller per defensar-se per enèsima vegada de les crítiques que encara reben de la premsa anglesa per ser una companyia íntegrament masculina. Ells, simplement, ho conceben com una opció creativa. "L'actor fa un salt per creure el que vol i el públic és important que també el faci. Som còmplices. És un procés creatiu fascinant i ens dóna la possibilitat de fer coses que no podríem fer com a actors", diu Allen.

El director s'ha imaginat Il·líria, l'illa on transcorre Nit de Reis , com una casa on hi ha els dos extrems: en una ala la tragèdia i en l'altra la comèdia. I els Propeller els conjuguen d'una manera efectiva i efectista. L'atmosfera -inspirada en la pel·lícula experimental dels 60 L'any passat a Marienband - també se'n contagia: de l'anarquia a la melancolia, de la diversió al patetisme. Una nit màgica.