27/12/12

Miguel Noguera: més enllà de l'humor

Font: Xavi Serra (ara.cat)

Durant els últims anys, el barceloní d'adopció Miguel Noguera (Las Palmas de Gran Canaria, 1979) s'ha guanyat a còpia de talent ser considerat un dels humoristes més brillants de la seva generació, abanderat involuntari d'un estil que dinamita les convencions de la comèdia: un humor que no comença ni acaba en la rialla, que juga al desconcert i que tot i que ha fet vessar rius de tinta es resisteix amb tossuderia a la definició. Tot i així, alguns l'anomenen "el Ferran Adrià de la comèdia".
Tot va començar, però, d'una manera atzarosa. Després d'estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona, Noguera es troba sense feina ni horitzó professional. "Un amic em va veure tan fotut que em va proposar que llegís en una teteria els textos que escrivia en aquella època, davant dels amics i algun client despistat", recorda. Aquella lectura pública contenia la llavor del que s'ha convertit en la marca distintiva de Noguera: les seves idees, ràfegues més poètiques que narratives, pinzellades conceptuals i subversives que provoquen un sotrac estètic.
Amb aquestes idees com a primera matèria Noguera crearia l' Ultrashow , un monòleg que no és un monòleg, amb acudits que no són acudits i un humorista que no és ben bé un humorista. Un espectacle, per tant, que neix amb l'etiqueta d' inclassificable. "A mi no em preocupa com em classifiquen -diu-, sinó trobar un mitjà per fer les meves coses. Es pot veure l'espectacle com un xou a mig camí de la tradició de l' stand up nord-americà i la performance, però jo sempre ho he concebut simplement com un monòleg. I al cap i a la fi, es programa en un teatre al costat d'altres monòlegs d'humor i la gent ho percep així".
D'un 'call center' al Teatreneu
El que va néixer com un xou underground, sense promoció ni regularitat, va començar a fer soroll gràcies al boca-orella i a les aparicions de Noguera als vídeos del duet humorístic Venga Monjas, al programa Problemes domèsticsde Manel Fuentes i, en televisió, a Buenafuente. L' establishment teatral va trucar a la porta de Noguera i l' Ultrashow va entrar en la programació regular del Teatreneu, i el divendres 28 farà la seva 66a representació a la sala 1 de l'Alexandra Teatre.
L'estiu passat, els Premis Sebastià Gasch del FAD van reconèixer l'humor "transgressor" de Noguera com a representant de l'avantguarda parateatral. "Sempre m'he sentit molt aliè al món del teatre -confessa ell-. Però la trucada del Teatreneu em va anar molt bé: la regularitat va ajudar a fer el xou més complex i ric". Ara bé, Noguera encara contempla el seu èxit amb suspicàcia. "Jo abans treballava en un call center d'assistència en carretera i ho vaig deixar per escriure el meu primer llibre -revela-. De moment la cosa rutlla, però si d'aquí 10 anys no tinc on caure mort no sé què faré", remata sense ironia. "Ser artista és precari -continua-. Conec artistes de primera línia que no es guanyen la vida de cap manera. Jo tinc la sort que en això de la comèdia només hi ha una persona, no una companyia, i aquesta persona es queda tots els diners".
'Clown' i narrador
El món del teatre no és l'únic que s'ha fixat en Noguera. El 2012 s'han estrenat dos films que compten amb la seva participació: la comèdia romànticade ciència-ficció Extraterrestre, de Nacho Vigalondo, i Diamond Flash , de Carlos Vermut, el debut més prometedor de l'últim cinema espanyol. L'humorista també figura en l' opera prima de Carlo Pardial, Mi loco Erasmus, presentada a l'últim Festival de Sitges. La interpretació, de fet, li ve de lluny: va fer els estudis de clown durant dos anys en una escola privada. "A l'Ultrashow van confluir dos fluxos: la meva formació artística i com a clown . Però no va ser estudiat, a mi m'agradava més el dibuix i certa narració". Noguera no ha hagut d'abandonar l'afició: des del 2010 també publica les seves idees per escrit, primer amb l'ajuda del dibuixant Jonathan Millán (Hervir un oso ) i després en solitari amb Ultraviolencia i Ser madre hoy , les dues editades per Blackie Books. "De vegades penso que m'agradaria deixar de fer el xou i quedar-me a casa escrivint. Però alguna cosa intrínseca del fet de ser en directe fa que l'Ultrashow sigui insubstituïble".

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada