15/12/12

Pau Miró viatja al planeta dels infants



Font: Sílvia Marimon (ara.cat)
"Estar a la lluna és saludable, si no anéssim a la Lluna de tant en tant, no podríem baixar a la Terra a solucionar problemes", assegura Pau Miró. El dramaturg i director -que amb obres com Plou a BarcelonaEls jugadors Girafes ha demostrat que ni és previsible ni està ancorat en un sol gènere- s'estrena en el teatre familiar amb Viatge a la lluna. L'experiència li ha agradat. "Ha estat alliberador. Quan ens fem grans tenim vergonya de ser cursis. M'he tret aquest complex del damunt i m'he deixat anar", diu.
Viatge a la lluna reivindica el sa costum de fantasiejar. "L'obra té un contingut moral, que no vol dir moralista: reivindica la imaginació i la creativitat", explica Miró. L'espectacle, que es podrà veure fins al 6 de gener a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), reinterpreta un conte de Josep Maria Espinàs. L'escriptor va estrenar el 1966 Viatge a la lluna amb música de Xavier Montsalvatge. Aquell conte musicat explicava l'aventura d'una colla de nens, els Pesquis (es diuen així perquè sempre se n'empesquen alguna), obstinats a anar a la Lluna. Il·lusionats, els infants elaboren un coet per llançar-se a l'espai. Miró reprèn la història en aquest punt i hi afegeix una segona part, amb música d'Albert Guinovart, en què els espavilats Pesquis arriben a la Lluna i descobreixen l'univers lunar. "Parteixo del conte d'Espinàs per explicar una aventura al·lucinant en una Lluna que imagino com una gelateria gegant", relata el dramaturg.
Catorze músics a l'escenari
En aquesta odissea espacial també hi participen catorze músics de la formació Murtra Ensemble. Els músics toquen sobre l'escenari i juguen amb la colla dels Pesquis. Els personatges no són de carn i ossos sinó que són il·lustracions creades per Sebastià Serra. "Espinàs, en un moment del conte, descriu la Lluna com un immens gelat de nata. A partir d'aquí vaig imaginar com havien de ser les il·lustracions", explica Serra. L'il·lustrador combina les fotografies d'objectes reals (blocs de fusta, gespa, embuts metàl·lics, didals, boles de gelat...) amb les il·lustracions i els dibuixos.
Jordi Caba ha donat vida als personatges. A l'hora d'animar-los, s'ha inspirat en la música de la primera part del conte, la que va compondre Montsalvatge. "És molt descriptiva. Escoltant-la em podia imaginar com es movien els nens", diu.
En aquest joc escènic a múltiples bandes també hi participen dos actors-cantants: Ivan Labanda i Xènia Reguant. Guinovart, que es confessa deixeble de Montsalvatge -aquest any se celebra el centenari del seu naixement-, assegura que Viatge a la lluna és una "aposta arriscada". "Té una part més divertida i una altra de més lírica i més introspectiva", explica Guinovart.
Una beca efímera
Pau Miró confessa que, quan una tarda li van presentar el projecte a la llibreria Central del carrer Mallorca de Barcelona, va veure molt de talent i molta il·lusió. "De diners, però, n'hi havia pocs", diu. Viatge a la lluna es va finançar amb la beca Primer Acte de la Fundació Jaume Casademont. La beca, però, ha tingut una vida efímera. Convocada per primera vegada l'any passat, enguany ja no s'ha convocat.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada