23/12/12

‘Psicothriller' al Liceu



Font: Valèria Gaillard (elpuntavui.cat)
Es diu Rusalka i és el nou títol de la temporada del Gran Teatre del Liceu, que recupera aquesta òpera d'Antonín Dvorák del 1901 després de gairebé cinquanta anys sense estar en cartellera. L'obra, que s'estrena avui, és en part una versió actualitzada signada pel prestigiós director d'escena Stefan Herheim, que converteix el conte de fades de la sireneta d'Andersen (sí, el mateix que va portar a les pantalles Walt Disney) en una mena d'història onírica que –com ell mateix reconeix– recorda l'estètica dels films de David Lynch. Així l'ondina de veu melodiosa es veu convertida en una prostituta que intenta deixar el món de la prostitució, al mateix temps que el geni de l'aigua pren tot el protagonisme i passa de ser un “observador” dels fets a ser-ne el “culpable”, segons explicava Joan Matabosch, director artístic del Liceu. “És una posada en escena d'allò més pertinent perquè, malgrat que pot semblar que explica una història paral·lela a la del llibret original, en realitat explica molt bé el tema de l'òpera.”
La posada en escena, d'una complexitat tal que posa en funcionament tots els recursos tècnics del teatre, causarà sorpresa entre el públic: si d'entrada l'espai escènic –un barri calent d'una ciutat anglesa– promet una exposició realista, ràpidament els elements són transposats i utilitzats com en un conte de fades: “De fet és com unpsicothriller perquè la trama presenta un home que es torna boig i perd el control i acaba assassinant la seva dona sense adonar-se'n”, comentava el mateix director en escena. Tota l'acció transcorre en una nit en la qual es desplega un joc psicològic entre els personatges.
Davant d'aquesta versió tan personal (una coproducció del Théâtre de la Monnaie i Oper Graz estrenada el 2008 a Brussel·les), els cantants han d'ajustar els seus papers, però en general tots estan molt satisfets amb la feina de Herheim. La soprano finlandesa Camilla Nylund, que debuta al Liceu, encarna el rol principal de Rusalka: “És més complicada que les que havia fet fins ara en què s'explica la història d'una sirena que vol esdevenir humana. Aquí Rusalka comença com una prostituta, després és la dona de Vodník i finalment, un personatge dels seus somnis, però és una producció molt musical.” El tenor alemany Klaus Florian Vogt, aquí en el paper del príncep, bromejava: “És la segona vegada que em toca fer de príncep i la segona vegada també que no cal que faci de príncep.” Declarant que se sent “identificat” amb la producció de Herheim, el tenor, que va debutar al Liceu la temporada 2005/06 a Die tote Stadt, destacava el fet que s'hi troba “de tot”: “Acció, il·luminació, malsons, el joc de personatges...”, la qual cosa –creu– seduirà el públic.
El director noruec Stefan Herheim –reconegut, pel seu muntatge de Parsifal a Bayreuth– debuta al Liceu amb aquesta òpera que viu un renaixement: “Dvorák la va compondre en la fase final del romanticisme, quan s'explicaven històries de manera molt dramàtica; era una època en què necessitaven la màgia i els romanços, com ara.” Un dels plats forts de la nit és la presència del director musical anglès Andrew Davis al capdavant de l'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu. Davis va debutar amb Thaïs la temporada 2006/2007 i per primer cop dirigirà una versió escenificada al Liceu. Els cantants renuncien al seu caixet de la darrera funció per solidaritat amb la situació econòmica crítica que viu el Liceu.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada