9/12/12

‘Reinventeatrar-se'


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
La crisi és econòmica però la cultura viu un canvi més profund. Busca un canvi de paradigma que li permeti continuar subsistint. És imprescindible per a la societat, però mentre els representants d'aquests col·lectius continuen majoritàriament vivint als llimbs, es van prodigant accions que possibiliten un nou ús de l'art. Cal reinventar-se. En el camp escènic es pot definir com a reinventeatrar-se.
Fa uns dies, la Llotja de la Cultura de la Generalitat va propiciar una trobada entre un centenar d'empresaris i 20 col·lectius d'artistes. No es tracta simplement que s'avanci en la cultura del patrocini (abans que no es desenvolupi l'esperada llei del mecenatge), sinó de trobar noves maneres per enfortir relacions i establir col·laboracions més beneficioses per totes dues bandes, que supera el vessant crematístic. Cesc Gelabert, per posar un exemple, és un coreògraf que pot recomanar als dissenyadors de la Joieria Tous quines són les formes més còmodes per moure's amb aquelles peces.
Els serveis que pot oferir un artista al món empresarial són tan amplis com sigui la voluntat de col·laboració entre empresa i artistes. Xavier Verdaguer, fundador d'Imagine Creativity Center, defensa la màxima que “innovar és tenir la convicció que tot és millorable”. Creu en els beneficis de les empreses que siguin en el camp de la cultura. Són idees que es generen tant per a la recerca del consumidor com per a l'harmonització del treballador amb l'empresa. Que s'hi senti a gust vol dir que treballa més activament. Per Verdaguer, cal trencar el prejudici dels artistes que “crear per a una empresa sigui prostituir-se”.
No tothom està d'acord amb fer productes especials per a les empreses. Tot i ser un refugi atractiu per a la subsistència, Àlex Serrano, ànima de la Agrupación Sr. Serrano, creu que els artistes han de continuar creant per sobre de tot. És la fórmula perquè els actors facin el major servei a la comunitat. El patrocini és efectiu si hi ha una connexió clara entre la creació artística i els productes que ofereix l'empresa. El director posa un exemple: Just acabava de tornar de Xangai d'una funció en què hi havien assistit 800 persones amb un notable perfil cultural. A través de les funcions s'hagués pogut accedir a un nínxol de consumidors potencial boníssim, sense haver de fer cap gran operació comercial internacional. La cultura circula i es connecta ella mateixa.
Micromecenatge
Les companyies teatrals també s'han llançat de manera decidida al micromecenatge. En realitat, és una fórmula de venda d'entrades anticipada. Perquè la majoria tria com a contrapartida la col·laboració d'aquell projecte al dret a poder veure l'espectacle. Continua havent-hi en el sector el recel al fet que per poder assolir les quotes cal demanar la implicació d'amics i familiars, cosa que obliga a tenir compromisos personals, més enllà de l'estrictament professional.
L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una de les vint iniciatives que es van presentar fa unes setmanes al Culthunting, a l'Ars Santa Mònica. David Martí (a la foto, amb Jorge Serra, director de màrqueting d'Esadecreapolis, i Josep Lluís Segú, director general de DEP Institut) convidava que la Simfònica posés “el so de la teva empresa”. Aquella gravació (també hi ha l'opció de fer alguna interpretació davant d'una oficina, com també ho proposen amb un vídeo penjat al Youtube) serveix per a actes relacionals amb els clients, les altres empreses o els mateixos treballadors. És l'alternativa definitiva al fil musical impersonal que es pot sentir mentre se salta de centraleta a l'operari desitjat o en les sales d'espera. L'avantatge, a més, és que si s'interpreten peces clàssiques s'estalvia pagar els drets d'autor, que sí que computen oficialment per disposar de fil musical. L'OSV és una entitat, amb forma jurídica de cooperativa laboral, que realitza fins a un centenar d'actuacions a l'any per garantir l'estabilitat pressupostària. Creada el 1987, és considerada la tercera formació simfònica catalana.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada