11/12/12

Teatre contra els poders fàctics



Font: Laura Serra (ara.cat)
Ramon Vinyes és un d'aquells personatges la història del qual ha quedat enterrada per la Història en majúscules. Va néixer a Berga el 1882 però la vida d'aquest escriptor va ser un exili continu, primer per motius professionals i després polítics. El 1913 va viatjar per primer cop a Barranquilla (Colòmbia) fart de les escomeses dels crítics i els companys d'ofici. Allà va fundar una llibreria que es convertiria en centre intel·lectual i de divulgació dels corrents europeus. Els intents de retorn a l'escena catalana topen tant amb un teatre encallat en la comèdia de bulevard com amb una situació política nefasta per a un home avançat als temps, que llegia Brecht i defensava un teatre antiburgès i modern. En canvi, a Colòmbia va formar part del Grup de Barranquilla, on va coincidir, entre d'altres, amb Gabriel García Márquez, que el va homenatjar a Cien años de soledad retratant-lo com el "savi català", "l'home que ho havia llegit tot", "presoner de dues nostàlgies".
Malgrat una trajectòria tan extraordinària com sorprenent, des del 1939 no s'havia representat cap obra seva al teatre professional català. El director del TNC, Sergi Belbel, ha volgut saldar comptes amb la memòria de Vinyes abans d'acabar el mandat. Aquest dijous s'estrena al Nacional Ball de titelles, una de les millors obres de l'autor, escrita el 1930, i la més crítica amb els poders fàctics. Una elecció a consciència per dialogar amb el context actual.
Del teatre popular a l'ideològic
És nit de Nadal en un bordell d'un poblet de muntanya. Les forces vives hi fan cap: polítics, notables, notaris, poetes, periodistes, capellans, científics, representants d'esquerres i de dretes. "Vinyes intenta apropar els gèneres populars, la comèdia, la farsa, a un teatre d'idees antiburgès i anarquitzant: barreja la crítica social amb un teatre popular", explica el director de Ball de titelles , Ramon Simó. Per això aprofita el bordell per fer-hi desfilar un fresc de tota la societat i dedicar-li "una carícia". No queda canya dreta: "Denuncia la demagògia, els abusos del poder, el menyspreu de la cultura, l'oportunisme, la corrupció, la veritat oficial... Aprofundeix en una Catalunya republicana que ens resulta molt propera. Les seves idees i discurs són molt actuals", diu Simó.
A prop de ca la Remei, la madam del bordell, hi cau aquella nit una bomba que distorsionarà la pau del poble: un jove amb ales és caçat pel guardabosc. "És un símbol modernista, com Ícar, l'emblema de la llibertat". Vinyes inaugura "una mena de realisme màgic", perquè els personatges de seguida prenen per possible i real aquell ésser. Tots els parroquians del bordell se'l volen apropiar: "A casa nostra cada cop que apareixen dues ales hi ha deu mil tisores disposades a tallar-les", critica Simó. El noi "representa la nova vida, l'esperança, una nova manera de fer" que, a més, se situa en plena República; la pèrdua de les ales "es pot interpretar com la ideologia, la capacitat de fer el bé, el proïsme...", apunta el director. L'amor és l'únic redemptor de l'ambició, l'individualisme i l'engany. Però mentrestant, Vinyes llança dards a tort i a dret: "Tot és lícit mentre no ho denunciï l'escàndol comprovable", diu. O bé: "La veritat és de dretes".
Dinou intèrprets s'encabiran a l'escenari de la Sala Petita en una "macrofesta" d'estètica burtoniana que Ramon Simó ha inventat a partir del joc estètic que ja proposava Ramon Vinyes. Mercè Pons, Nao Albet, Jordi Banacolochoa, Rosa Cadafalch, Francesc Lucchetti o Jordi Martínez formen un repartiment de luxe d'una obra coral que reivindica en el fons un món més just.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada