24/1/13

ADREÇA DESCONEGUDA


TEXT: KATHRINE KRESSMANN TAYLOR
TRADUCCIÓ: ERNEST RIERA
DIRECCIÓ: LLUÍS HOMAR
INTÈRPRETS: LLUÍS HOMAR i EDUARD FERNÁNDEZ
DURADA: 1h 05min
PRODUCCIÓ: FOCUS
LA VILLARROEL

Acostuma a passar que quan portes temps veient teatre et trobes amb muntatges de textos que ja has vist muntats en altres ocasions. Ja no parlo només de clàssics. I aquest és un d'aquests casos. Adreça desconeguda ens va arribar fa set anys (2006) de la mà de Ramon Madaula i Jordi Bosch i dirigida per Fernando Bernués. En aquella ocasió va ser un bombó, ara no puc dir el mateix.

Els actors reben al públic amb galetes, fan broma, surten dels seus personatges, s'intenten guanyar als espectadors, fer-los sentir com a casa. Aviam, siguem seriosos, després de tot aquesta conya hem de creure'ns els seus personatges? Això no és una comèdia, és una obra dramàtica, sobre com el nazisme separa a dos amics, només perquè un és jueu i l'altre assegura ser un "patriota alemany". Perdó però em sembla un insult al text i en certa manera als espectadors que no venen a veure un monòleg sinó una part molt dolorosa de la història contemporània.

Dit això, ens fiquem en matèria. Adreça Desconeguda és un muntatge epistolar. Els dos protagonistes reciten les cartes que s'escriuen un a l'altre des de 1932. Al principi parlen dels seus negocis conjunts, però l'amistat canvia amb l'arribada del nazisme. Un cúmul de circumstàncies farà que l'amistat es converteixi en odi.

Fora de les cartes, i tenint en compte l'escenografia, el muntatge pot passar a l'Alemanya nazi o fa tres dies a una sala d'estar d'una casa qualsevol. Si el muntatge del Bernués escenogràficament ens situava en l'època, aquí s'ha optat per no contextualitzar l'acció. Els protagonistes seuen en cadires de disseny o directament a terra, no hi ha cap element que ens traslladi a l'època en qüestió. S'ha optat per una escenografia simbòlica, sobre tot en jocs de llums, però que es queda lluny del que hauria d'acompanyar al text.

Les interpretacions són simples, no hi ha matisos, no queda definit si senten el que diuen o només volen acabar quan abans millor. Tot està tan concentrat en un hora, que es perd pel camí la màgia que tenen algunes paraules, el significat que haurien de tenir i no tenen degut a la rapidesa de tot plegat. Malgrat això, el Lluís Homar guanya la partida a un Eduard Fernandez que dubta molt i que li costa mantenir el ritme de dicció i li manca una projecció més àmplia de veu.

Adreça Desconeguda és un gran text que es mereixia que se'l cuidés una mica més. Però com tot, segur que hi ha espectadors que no vam veure l'anterior muntatge i que les paraules de Katherine Kressmann Taylor els arriben tant que no necessiten fixar-se en l'embolcall. Tot una llàstima que un bon text es quedi tan sols en això. Sempre ens quedarà... Bernués.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada