11/1/13

Combat enmig del fang



Font: Belén Ginart (ara.cat)
Així va ser com va anar: una família alemanya, integrada per persones cultes, sensibles i encantadores, va tancar la seva residència als Estats Units per tornar definitivament al seu país d'origen. Un temps més tard, de visita a Amèrica, van trobar pel carrer un vell amic íntim. Però ni tan sols el van saludar. La raó: era jueu. I tot això passava poc després que Alemanya entrés en estat d'embogiment general per l'eclosió del nazisme. Una amiga dels protagonistes del desencontre, l'escriptora Kathrine Kressmann Taylor, va fer servir la funesta anècdota com a germen per a la seva novel·la més famosa, Adreça desconeguda, publicada el 1938. Dimecres vinent, la història arriba a La Villarroel en format teatral, en un muntatge protagonitzat per Eduard Fernández i Lluís Homar, que a més a més n'ha assumit la direcció.
"El que més em sorprèn d'aquesta història és veure amb quina facilitat podem deixar de ser persones per convertir-nos en monstres", diu Homar. A Adreça desconeguda, els que ensenyen la cara més bruta de l'ésser humà són l'alemany Martin i el jueu nord-americà Max. "Són dos veritables amics, tenen un profund sentit de l'amistat. Però per circumstàncies externes, fan una evolució que va del sublim a la barbàrie", afirma.
A més de col·legues íntims, són socis d'una galeria d'art a San Francisco. Quan el Martin decideix tornar a casa i deixar el negoci a mans del Max, tots dos acorden mantenir viva la seva relació a través de les cartes. Però el vincle epistolar anirà reflectint la profunda metamorfosi que experimenten els dos protagonistes, propiciada per la situació política al país germànic.
VIATGE CAP A L'HORROR
"El viatge cap a l'horror el fan els dos -puntualitza Homar-. El més sorprenent del text és que no hi ha clarament una víctima i un botxí, perquè els papers s'intercanvien". I és que quan el Martin capgira la seva manera de veure el món i, en conseqüència, la consideració que tenia del seu amic, el Max no es quedarà impassible, i trobarà la manera de destrossar la vida del seu soci. "I això vol dir que les decisions que prenem són responsabilitat exclusivament nostra, i no ens podem escudar en les circumstàncies", reflexiona.
Adreça desconeguda és el segon espectacle que Homar dirigeix en un any, però abans se n'havia passat 12 fent exclusivament d'intèrpret. "Quan vaig acceptar dirigir aquesta obra sabia que era fonamental escollir bé l'altre actor. Vaig tenir la sort que Eduard Fernández va dir que sí de seguida. Fa molt que ens coneixem. Havíem treballat junts. L'admiro i m'agrada molt la seva feina, i em posa les coses molt fàcils", explica Homar.
El director i actor admet que aquesta doble faceta li desperta també un sentiment doble. Tot i ser molt conscient que aquesta és una feina en equip, l'entusiasma tenir veu i vot en totes les àrees i etapes del procés creatiu, des del vestuari a les llums. En contrapartida, sap que la responsabilitat última, "especialment quan les coses no funcionen", és del director. Confia, però, que aquesta eventualitat no es produeixi. I que aquesta Adreça desconeguda li aporti tantes satisfaccions com els millors muntatges de la quinzena que ha dirigit fins ara. 


QUATRE PERLES DE L'HOMAR DIRECTOR
  • 'EL BARRET DE CASCAVELLS'. De Luigi Pirandello. Teatre Lliure, 1994

  • 'EL TEMPS I L'HABITACIÓ'. De Botho Strauss. Teatre Romea, 1996

  • 'HAMLET'. De William Shakespeare. Teatre Grec, 1999

  • 'LUCES DE BOHEMIA'. De Valle-Inclán. Ctro. Dram. Nacional, 2012

1 comentarios:

''Adreça desconeguda és el segon espectacle que Homar dirigeix en un any, però abans se n'havia passat 12 fent exclusivament d'intèrpret.''

12????

Jo el recordo la temporada 1976-77 (fa 36 anys) a 'Camí de nit, 1854' inaugurant el Teatre Lliure!!!

:)

Publica un comentari a l'entrada