El mag gironí Fèlix Brunet explica en un llibre com es pot viure de la màgia

Font: Xavier Castillón (elpuntavui.cat)

Fèlix Brunet celebra aquest any el seu vintè aniversari en el món de la màgia –el 1993 va fer la seva primera actuació– i ja fa dotze anys que és professional del món de l'il·lusionisme. Durant tots aquests anys voltant pels escenaris, Brunet (Girona, 1971) ha après unes quantes coses: no només molt trucs per sorprendre el públic, sinó també uns quants recursos i habilitats per tirar endavant una carrera artística com un professional autònom que no només s'ha de preocupar de renovar periòdicament el contingut dels seus espectacles, sinó de moltes altres coses del dia a dia: els contractes, la difusió, la logística, la competència dels altres mags “legals o pirates”...

Ara Fèlix Brunet ha decidit explicar als futurs mags tot el que ell ha après a dalt i a baix dels escenaris en un llibre titulat Cómo vivir de la magia (... y no morir en el intento), que ha publicat Ediciones Marré, una editorial especialitzada en llibres d'il·lusionisme. El llibre de Brunet, que té 148 pàgines i es pot comprar a botigues de màgia com la gironina Zeppelin, s'ha publicat en castellà, però està previst que surti en català per Sant Jordi. Brunet subratlla que el llibre “no explica cap truc de màgia”. “En el llibre jo exposo tota una sèrie de coses que considero importants per a algú que es vulgui dedicar a la màgia o fins i tot a altres tipus d'espectacles com els monòlegs. Són coses que, de vegades, són de sentit comú, però tot i això jo m'he trobat amb molta gent que no les fa, de vegades en detriment de la imatge de tota la professió”, diu Brunet.

Il·lustrat per Miquel Rabert i escrit per Brunet amb un estil molt amè i divulgatiu, el llibre s'obre amb un pròleg d'Enric Magoo, i a continuació l'autor es presenta (“He actuat en nou països i puc fer el meu espectacle en cinc idiomes”) i entra en matèria: explica com triar el nom artístic, quan fer el salt a la professionalitat, o les diferències entre un espectacle “de batalla” i un “número tancat tipus congrés”. Llavors arriben les “set preguntes màgiques” fonamentals: qui et contracta? Com t'han conegut? Quin tipus d'esdeveniment? Per a quin tipus de públic? Horari del xou? En quina ubicació? Quina situació tenim: és una sorpresa, està anunciat, és un acte gratuït o es cobra entrada?

Brunet parla de publicitat –incloent-hi internet i les xarxes socials–, dels preus, de l'equip de so i també del “kit de supervivència del mag”, que pot incloure des de tovalloletes humides d'aplicacions múltiples fins a barretes energètiques per si et contracten en un poble on no hi ha ni un bar obert. “El teu aspecte importa!”, afirma en un dels capítols en què parla de la importància de la higiene personal en algú que treballa a prop del públic: un dels seus trucs no màgics és posar-se colònia Nenuco per guanyar-se la confiança de les noies que treu a l'escenari. “Inconscientment, intueixen que no sóc perillós.”