15/2/13

Mirada lúcida i lúdica a la vida



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Pau Miró és el director i dramaturg que ha endreçat i netejat tanta voluntat d'explicar coses. se sent privilegiat d'haver assistit a com els dos personatges d'una Barcelona que ja no hi és són capaços de retratar en primera persona del singular una història entre hippy i canalla que anava del Zeleste a la parròquia. Del cantant galàctic a la decisió de no fer més de mossèn. Tan bé que anàvem... serveix per mirar el passat sense nostàlgia i espigolar la seva saviesa a base d'experiència i un punt de mala llet (“a vegades ni tan sols qui diu ‘t'estimo' n'és conscient de fins quant estima a l'altra”, comenta Flavià). L'obra fa temporada a La Seca fins al proper 14 d'abril. Prometen cantar i parlar. Sisa es dedica més al primer verb. Flavià, se centra en el segon. Ai, quins temps els del señor Dalmau i señor Viñas de la ràdio en blanc i negre i la beneficència.
Flavià se sorprèn de tots els temes que arriben a comentar. En realitat, són una màquina de sentenciar, en caire lúcid i també lúdic, dels temes més variats de la condició humana. Heus aquí una llista prou gràfica de quines són les dianes d'aquesta parella de fet escènica: la relació amb lesex. La ferreteria i les rentadores. Els toros, les subvencions i, tangencialment, la política. De la infància i la primera comunió. De la devoció per la música de Sisa. De l'entrada i sortida de la vocació de mossèn Flavià. Dels catalans. Dels diners. De Sisa en un supermercat. Dels passeigs amb el gos de Carles Flavià a les tres de la matinada. És una hora i mitja d'espectacle i en què es canten una desena de temes, que surten al pas del que estan parlant.
Miró confia que no variarà gaire el fil de la conversa escènica. Perquè, encara que semblin molt àcrates, en realitat són rigorosos en la representació. Tot i això sí que hi ha petits moments per a la improvisació, molt mesurats, d'entrada. El dramaturg se sent mol còmode en aquesta col·laboració perquè li agrada moure's pels “territoris marginals, no convencionals”. I la parella d'artistes saben combinar l'humor amb alguna dosi d'emoció. Per a Miró, “el teatre estandarditzant d'avui impossibilita habitualment petites joies com aquesta”. I per això la defensa i s'indigna si algun col·lega s'estranya perquè signa la direcció d'una obra signada per Flavià i Sisa. L'autor confessa que “cada cop m'interessa més el que ens diuen les persones que han superat la seixantena d'anys”. Han passat tres llargs anys fins que la idea de conversa de bar ha condensat en títol a la cartellera. Flavià admet que aquest temps ha estat beneficiós per al muntatge, “era molt pitjor abans”.
De novel·la premiada a espectacle
Aquest vespre s'estrena al teatre Aurora d'Igualada, Olor de gas. És l'adaptació a l'escena del text premiat amb el premi Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2010, de Pep Elias, que suposa la primera coproducció per a adults de la sala alternativa de l'Anoia. El muntatge estarà en cartell aquest cap de setmana. També ja hi ha tancada una gira per diferents sales de Catalunya: Kursaal de Manresa (28 de febrer), Sala Trono de Tarragona (1 i 2 de març), el Teatre de Ponent, de Granollers (8, 9 i 10 de març) i a La Planeta de Girona (16 i 17 de març).
L'Adam és un home feliç que comet l'error de creure que tot el que té durarà per sempre. En el moment més inesperat, però, tot se li'n va en orris i, amb la sensació que la vida l'ha estafat, decideix començar de nou tan lluny com sigui possible i acaba convertit en el primer ésser humà que arriba a Mart. Una crònica marciana amb poca ciència i molta ficció. L'actor Joan Valentí (que actualment interpreta el paper d'en Pau al Super3) és aquest Adam desenganyat que recomença la vida a Mart. Mirada lúcida, mirada lúdica.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada