21/2/13

Sirenes argentines canten a la Beckett



Font: Laura Serra (ara.cat)

En els últims anys, les sirenes que tempten amb els seus cants els dramaturgs i actors catalans sempre tenen accent porteny. El teatre argentí cada vegada té més influència sobre el teatre que es fa a Catalunya: fins i tot l'austeritat que gasten allà connecta amb l'actual ecosistema teatral català. Per això, quan l'actor i director de la Sala Trono de Tarragona, Joan Negrié, va descobrir a prop de Buenos Aires la companyia Banfield Teatro Ensamble, que dirigeix Nelson Valente, va quedar enlluernat i va decidir que els havia de fer aterrar com fos a Catalunya.
Per això va idear un projecte catalano-argentí que alhora ha servit per celebrar els deu anys de la Sala Trono, un dels referents teatrals fora de Barcelona i que encara fa de centre de producció. De fet, coincidiran en cartell a Barcelona dos muntatges més amb el segell de la Trono: Red Pontiac, també de Pere Riera, al Poliorama, i Bilderberg, a la Sala Muntaner.
Negrié va encarregar a Pere Riera que escrivís una comèdia i va demanar a l'argentí Nelson Valente que la dirigís. El don de las sirenas compta amb un repartiment mixt: Joan Negrié i Roser Batalla juguen a casa i Diego Brizuela i Mariela Roa són els visitants. La companyia va començar els assajos a l'Argentina, va continuar-los per Skype i hauran acabat passant dos mesos junts a Catalunya per assajar i representar l'espectacle, que es va estrenar al gener a Tarragona i farà estada a la Sala Beckett del 20 de febrer al 3 de març. A finals d'any viatjarà a Buenos Aires.
La història que es va inventar Pere Riera estava condicionada per la singularitat de l'encàrrec. Es va imaginar un periodista argentí i la seva parella que vénen a Barcelona per motius laborals. Aquí es troben amb un amic català que, en un sopar, els demana un favor davant la seva imminent operació de cor. De sorpresa, apareix una veïna amb una petició estrambòtica que és el detonant del conflicte. "Fa plantejar alguns dilemes als personatges, com ara els límits de l'amor i l'amistat, i com afrontem grans decisions motivades per l'amor, l'amistat, el desig o l'atracció", explica Riera. El don de las sirenas fa referència als recursos que fan servir els personatges per engalipar "algú que estimes d'una manera o altra perquè no et deixi i, si fa falta, creui un oceà", diu l'autor.
Nelson Valente, dramaturg i director de la seva pròpia companyia en els últims dotze anys, va acceptar el desafiament d'aquest projecte trilingüe perquè hi reconeix molts paral·lelismes amb les històries que ell mateix escriu. "És una obra a temps real, una situació quotidiana que et porta a un conflicte que et toca, amb uns diàlegs brillants", diu Joan Negrié. I resumeix: "És una obra com l'expliquen els argentins i com l'escriu Pere Riera".

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada