19/3/13

Crònica familiar de quan Barcelona era un "cendrer"



Font: Laura Serra (ara.cat)
Abraçades entre els actors, una ullada a la maqueta de l'escenografia que farà Sebastià Brosa i una taula immensa plantada al mig de la sala d'assaig per començar a treballar. Ahir el director i actors de Barcelona -l'obra de Pere Riera que s'estrenarà el 8 de maig al Teatre Nacional- es van trobar per fer la primera lectura en grup de l'espectacle. El dia escollit, el 18 de març del 2013, era una casualitat molt simbòlica: just 75 anys després dels bombardejos que van arrasar la ciutat i van provocar un miler de morts. El setge sense precedents de l'aviació italiana és el marc de l'obra que ha escrit i dirigeix Pere Riera.
Barcelona retrata només un dia, el 17 de març del 1938. "És una història de família, d'afectes, en plena catàstrofe. Expliquem com vuit persones intenten no perdre la il·lusió de vida en una ciutat que havien conegut plena, lliure i rica. Sense frivolitzar el context, mirem les estratègies que impulsen la vida, el cant o el ball com a exorcismes contra l'horror", explicava ahir Pere Riera. La primera lectura és reveladora. Amb el paper après, la història i els personatges van agafant cos, ja sembla que apareguin a la sala d'assaig. Les protagonistes són el personatge que interpreta Míriam Iscla -una dona forta que capitaneja la família sense marit i ni tan sols s'aixopluga de les bombes- i la seva amiga de l'ànima, interpretada per Emma Vilarasau, una veterana actriu de revista, glamurosa i superficial, que el 1934 va marxar de casa per treballar a França i Europa. "Són dues amigues que en la preguerra se separen perquè prenen una posició política i ètica diferent", apunta Riera. És com si fossin dues cares d'una sola dona o dues cares d'una sola ciutat, Barcelona. "O podria ser l'esperit d'un país, amb la seva capacitat somiadora i la seva capacitat de conservació", diu l'autor.
Hereu de Sagarra i Guimerà
Quan s'estreni Barcelona, el 8 de maig, farà gairebé tres anys justos que Pere Riera va debutar al Teatre Nacional, amb Lluny de Nuuk, dins el projecte de nova autoria catalana de l'ara agonitzant T6. L'ascens podria semblar vertiginós -de promesa a prodigi-, però és que l'aparent simplicitat i l'ortodòxia amb grapa dels textos de Riera són garantia d'èxit, i ho ha demostrat, per exemple, a Desclassificats i a Red Pontiac(en cartell). Per això quan va plantejar el projecte de Barcelona a Sergi Belbel, el director del Nacional va apostar per ascendir-lo a la Sala Gran. " Barcelona serà una obra important, perquè ens reconcilia amb la tradició. Per primer cop un autor de menys de 40 anys agafa el toro per les banyes i no fa fàstics al teatre d'on venim. Després de la democràcia no ens atrevíem a enfrontar-nos a Guimerà, a Sagarra... i ell agafa aquests autors i Benet i Jornet i ho utilitza a favor seu, de cara al gran públic", alaba Belbel, convençut que l'obra acabarà traduint-se i representant-se a l'estranger. Riera, que a més d'escriure teatre és professor de dramatúrgia, confessa que si hi ha "el ressò del patrimoni dramatúrgic català" no ha sigut de manera conscient: "És un elogi i una casualitat que celebro -diu, humil-. Però és que sóc un autor català, que ha llegit el teatre català, l'ha sentit com a propi i no ha pogut evitar que això supurés".
Posats a buscar referents, Belbel cita les pel·lícules Riques i famoses de George Cukor i Somriures i llàgrimes, perquè mostren el conflicte bèl·lic des de dins d'una família. A Barcelona, són petitburgesos republicans expropiats "fins a la vora dels pantalons" pels anarquistes. Comencen el dia D discutint sobre com dinaran "pa amb fantasia", perquè no hi ha més queviures a la ciutat, que és un "cendrer". El noi de la casa fa 18 anys i vol passar d'observar els avions que fan giragonses sobre Barcelona a combatre'ls des del front. Hi ha ferits. I cauen les bombes.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada