11/3/13

David Campos: "Crec que, en 25 anys, m'haurien d'haver donat algun premi"

Font: Laura Serra (ara.cat)

El Ballet David Campos s'acomiadarà dels escenaris diumenge, 17 de març, amb una representació de La bella dorment al Centre Cultural de Terrassa. Molt crític amb les administracions catalanes, Campos (Barcelona, 1960) haurà d'acomiadar els 11 ballarins de la companyia i centrar-se en l'escola de dansa que dirigeix al Clot, fundada el 1987.
Aquest diumenge que ve tanquen la companyia de dansa clàssica.
A mi m'hauran de fer un exorcisme, perquè no m'ho puc creure. La companyia ha anat creixent, sempre hem complert amb la programació, aquí i a les gires, i penses que això anirà a parar a algun lloc... però no. El 2013 comença pitjor, sense saber res d'ajuts, i arriba un moment que veus que només treballes per amor a l'art i que les subvencions es distribueixen d'una manera amb què no estàs d'acord. I decidim sortir del joc.
L'adéu és definitiu?
És una decisió contundent. Però tot té marxa enrere. La companyia és el nostre fill, i un fill el voldries ressuscitar, si es morís. Tot i així ens ho rumiaríem. Fa 25 anys que anem dient que no podem més i hem aguantat. No volem donar lliçons, però tenim experiència i resultats. I trobo que ens haurien d'escoltar, fins i tot en les comissions de la Generalitat, perquè no hi ha els especialistes i prenen decisions errònies.
¿Els seus 25 anys amb la companyia estan ben invertits?
No estem penedits de res, tot i la mà de diners que hi hem invertit. La situació econòmica ha sigut el detonant, però quan fa tant de temps que et preocupes per l'economia arriba un moment que perds el teu jo artístic. I jo l'he perdut: fa dos anys que no creo res. I la companyia la vaig fer per seguir actiu en el món artístic! Nosaltres no som aquí per fer batalles. Som l'única companyia que està omplint teatres ara mateix, i que defensa una estructura laboral. Crec que, en 25 anys, m'haurien d'haver donat algun premi. Però res.
Se sent fora del sistema.
Totalment. Nosaltres ens sentim maltractats, sí, però ja ens buscarem la vida. Ara bé, en l'àmbit social, què estem deixant? Si parem nosaltres, qui ens agafarà el relleu? Les generacions joves no tindran res.
Ara que es qüestiona fins a l'últim cèntim, 140.000 euros de subvenció el 2012 semblen molts diners.
Sí, s'ha d'anar amb compte perquè hi ha gent que ho passa molt malament i dedicar diners al ballet quan t'estan fent fora de casa pot semblar un insult. Però no és una donació. La Generalitat és un soci. Nosaltres hi posem el doble, i s'ha de tenir en compte el que generem. Aquest 2012 ho hem anticipat tot, més de 300.000 euros, i a finals d'any ens hem indignat perquè la Generalitat ni tan sols ens agafava el telèfon per saber quan farien el primer ingrés. És molt greu que estiguem treballant com esclaus i no els preocupi gens. És un extermini.
¿Ha parlat amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell?
Sí, per fi, dijous. I no em puc creure que no pugui incidir en les programacions dels teatres públics catalans perquè destinin part del seu pressupost a companyies d'aquí. No entenc per què es gasten els nostres diners per importar cultura de fora.
¿És inviable la companyia sense subvencions?
És inviable sense una llei de mecenatge. I les firmes importants que podrien tenir gestos altruistes estan invertint en els partits polítics. El sistema ens ha fet dependre de les subvencions, a la força.
El seu segell té molt a veure amb la modernització del ballet clàssic. Els clàssics ja ens queden vells?
Sí. Tot ha d'evolucionar. Els clàssics ho són perquè són molt especials, però també es poden transformar. Ara bé, si no tens la base, no pots fer res. Nosaltres defensem que el clàssic pot seguir viu només canviant algunes coses que excitin la curiositat de l'espectador d'avui.
¿L'època al Ballet Reial de Flandes va ser la millor etapa professional?
Sí. Sempre he volgut ser solista i vaig aconseguir-ho en una companyia gran, de 60 ballarins, tot i que es reduïa quan havíem de sortir de gira com a ambaixadors de Bèlgica.
Els ballarins tenen fama d'egòlatres. És així? Hi ha tants odis?
Crec que és un tòpic. Al contrari, l'ego l'has de treballar molt per sortir a l'escenari. T'has d'imaginar que ets únic, el millor, sa i fort. Perquè, en realitat, no et sents així: estàs adolorit, estressat, cansat, el cos no et dóna més... Potser s'ha confós una cosa amb l'altra.
L'atac d'un ballarí al director del Teatre Bolxoi de Moscou espanta.
Al Bolxoi són més de 200 ballarins. Com a director, no pots arribar a tots! Alguns t'estimaran i, per llei de mitjanes, hi haurà gent que t'odiarà. Però hi ha una altra cosa: que el director, Serguei Filin, va voler regular la marca Bolxoi perquè hi havia ballarins que se n'aprofitaven per guanyar diners. Com la marca Barcelona.
Això va pel ballet d'Ángel Corella.
Si podem compartir interessos amb algú tan bo i que estima la dansa, encantats, perquè estàvem sols. És sa. El que no pot ser és que vingui algú de fora, et trepitgi, aconsegueixi diners públics sense cap tràmit i s'endugui la marca Barcelona.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada