4/3/13

El primer tall a la Sala Tallers



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) Foto: ACN
Seria injust dir que no hi ha hagut retallades en el pressupost del TNC fins avui. Des de fa anys, les aportacions de la Generalitat es va retallant. Si algun any es resolia reduint el nombre de produccions, ara s'ha hagut de prendre una mesura més dràstica, més visible: ahir es va tancar, oficialment durant dos anys, la Sala Tallers. És un tancament provisional. El que ningú dubta és que aquesta és la primera retallada notable al TNC i que no es pot reduir més la vessant artística. El consell d'administració ja deu estudiar com reduir l'estructura i com abaratir el manteniment d'una infraestructura monumentalment ineficaç.
Sergi Belbel va voler posar data al tancament. Va aconseguir comprometre els representants polítics que fos fins al 2015. Hi ha el temor que mai més torni a obrir. La referència més clara va ser el Lliure de Gràcia: va tancar tres mesos el novembre del 2003 per a unes reformes de seguretat i només es va poder reobrir (gràcies als canvis polítics tant a l'Ajuntament com a la Generalitat) el setembre del 2010. L'obertura va implicar la renuncia d'Àlex Rigola a programar a l'Espai Lliure. El director Lluís Pasqual ha mantingut, en certa manera, l'acord de produir en aquesta sala (pensada inicialment per a l'assaig). Aquesta temporada, però, l'ha cedit perquè companyies emergents tinguin un espai on actuar. Tota la gestió la fan les companyies. Està resultant un èxit, ja que ha permès reposicions com ara Litus i Smiley (actualment), a més de fer invitacions a companyies perquè coordinin programes conjunts. Jordi Casanovas (una referència indispensable per parlar del teatre emergent de text d'avui, que alterna les seves estrenes al Lliure i el TNC amb la direcció de la Sala Flyhard) ha lamentat a TV3 el tancament de la Tallers, que porta implícita la desaparició del T6. Abans que tenir-la tancada o llogada, Casanovas convida a deixar les claus a altres col·lectius, com succeeix a l'Espai Lliure.
La Sala Tallers és la sala que va acollir la primera funció del TNC (Àngels a Amèrica, novembre del 1996) mentre els paletes continuaven construint l'edifici central. El que va ser una idea per sortir del pas va servir perquè el TNC consolidés una tercera sala al projecte. La realitat és que s'ha fet molta feina a la Tallers, sobretot per a la visibilitat de la dramatúrgia contemporània de la casa. El programa T6 és un dels èxits històrics del TNC. Ha ajudat a donar consistència a una generació d'autors quan ser-ne volia dir patir per trobar on i com estrenar.
Cal advertir que, a partir del mes de juliol, hi ha canvi en la direcció artística al TNC. Que Sergi Belbel hagi accedit al tancament provisional de la Tallers no ha de significar necessàriament que Xavier Albertí mantingui les claus al calaix. El seu programa el va avalar el consell d'administració, davant d'altres propostes presentades per Oriol Broggi, Carme Portaceli i Josep Maria Mestres. És el mateix consell que, ara, estudia com retallar despeses i procurar mantenir ingressos de taquilla (l'IVA ha estat l'última de les patacades, que ha implicat, per primer cop, una caiguda notable en l'ocupació i, per tant, en recaptació). El TNC ha de ser un centre de producció, insisteix Belbel. Tothom hi està d'acord, però això no treu que es puguin fer altres activitats artístiques, diferents de les funcions, adreçades al públic. Les tisores fan maniobres a la Tallers però on es volen enfonsar és en el cost de l'estructura. És un secret a veus que ningú vol revelar.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada