26/3/13

Mamzelles menteix al teatre

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Molt abans del boom de l'envàs, on vas (que va ser trending topic en els carnavals d'enguany), l'autor i director Àlex Mañas va descobrir l'ambició de The Mamzelles en un concert a Luz de Gas. Exalumnes de l'escola Eòlia, i estudiants de l'Institut del Teatre, arriben al debut de demà al vespre al Poliorama sent receptives a les casualitats. Aquest musical, que es programa en segona hora després del T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, preveu l'estada fins al 28 d'abril. En clau de comèdia, els personatges de The Mamzelles debaten entre la veritat i la mentida. Pel debut teatral, han triat, doncs, la mentida. S'han tret, això sí, la perruca delook de fa dècades que les caracteritza.
My Sweet Country és el retorn de Mañas al musical després del seu Què amb Manu Guix i Àngel Llàcer (2007). Fruit d'improvisacions amb les actrius, han creat tres personatges que podrien tenir la clau per a esdevenir les salvadores del seu país. Quin? Un d'indefinit que pot ser des de Grècia fins als Estats Units, comenta Mañas. Les tres noies, que aspiraven a ser presentadores de televisió de programes del cor de tarda, acabaran entrant en una xarxa de prostitució d'alt standing i establint contacte amb les forces vives del país, entre les quals, el mateix president. Passen de l'austeritat del seu barri al luxe més indecent.
L'obra arrenca al menjador d'un pis, quan elles es plantegen si han de fer públic els secrets que han descobert en aquestes trobades furtives, amb amor inclòs. Sense voler transmetre un missatge revolucionari, els personatges fan una revolució rosa i un punt ingènua, una mena de “terrorisme naïf”, descriu Mañas: “Tot es diu de l'esperança”, cosa que fa que el públic empatitzi amb uns personatges que, d'entrada, provoquen rebuig. L'obra es representa en castellà (la llengua en què habitualment escriu Mañas i amb la qual van despuntar a parlar els personatges arran de les improvisacions, apunten les tres actrius).
El director i dramaturg planteja algunes preguntes en el text, com ara relativitza el que avui s'entén per austeritat a Occident (a molts altres punts del món se seguirà veient com una actitud acomodada). La crisi, hi és, ocultadament, sense especificar a quin territori es refereix el country del títol. També és una constant, per als girs dramatúrgics, el joc entre la realitat i la ficció, entre la veritat i les mentides. Potser menteixen per fer-se veure i ser famoses. La incògnita no es resol, d'entrada.
Música en directe
The Mamzelles, alternaran ara els concerts (dissabte van actuar a Reus i divendres, a Granollers presentant el disc Que se desnude otra) amb el teatre. El muntatge inclou una desena de temes composats per les actrius amb el suport de Mañas. Elles confessen que, puntualment, han presentat algun tema en els concerts en directe. I no amaguen la seva voluntat de gravar un disc amb els deu temes del My sweet country, cosa que avala el mèrit de les cançons, que no es limiten a projectar les emocions d'un muntatge musical convencional. En l'obra són les noies que toquen en directe la guitarra i l'ukelele, els únics instruments que acompanyen les tres veus de les actrius.Mañas admet que quan va oferir-los l'ajuda només se'ls veia l'ambició, però no tenien la popularitat actual. Ara veu alguna relació amb les T de Teatre, que també van sortir de l'Institut del Teatre com una companyia que renovava el llenguatge escènic, tenia molta connexió amb el públic del carrer, estava format íntegrament per noies i demostrava una estabilitat que presagiava èxit. També Las divines són tres i estan a cavall entre el teatre i la música en directe, però les membres de The Mamzelles, molt desinhibides i espontànies, no se senten hereves de cap de les dues referències. Això sí, se senten privilegiades pel boom que els ha proporcionat la seva participació en aquest anunci. El mateix Toni Albadalejo, membre del Trsx3 que les acull al Poliorama, admet que van tenir interès en l'obra a partir del reclam de l'anunci de reciclatge, “però ens va persuadir molt més, quan vam llegir l'obra”. El Poliorama ja té cartell previst per després de The Mamzelles. Tornarà la companyia Sixto Paz, de Pau Roca, que imagina una trobada entre Whitney i Elvis.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada