15/3/13

Marta Buchaca entrevista Guillem Clua

ara.cat

M.B. |Sempre diem que un dia "muntarem un bon pollastre". Per què t'agradaria muntar-ne un?
G. C. |Ara el que més em preocupa és el desmantellament de l'estat del benestar per part dels nostres governants. Des que em van nominar als Max, somio a guanyar i dedicar-li quatre paraules al ministre Wert.

Estàs nominat als Max com a millor autor en castellà i tu sempre escrius en català.
Vaig traduir l'obra jo mateix, com faig amb totes les meves obres. N'hi ha que les he escrit directament en castellà, com Invasión i El sabor de las cenizas. Crec que és un privilegi dominar prou dues llengües i poder-les utilitzar indistintament. Un altre tema són les categories dels Max, que divideixen els millors textos per llengües, un criteri que pot incórrer en nominacions absurdes.

Amb Smiley dirigeixes per primera vegada. Què has après?
Que l'única persona que serà fidel a la visió original que tens de la teva obra ets tu mateix. Amb un altre director pot acabar sent millor o pitjor, però sempre serà menys autèntica. Si hi ha d'haver errors a la posada en escena és preferible que els cometi jo i no algú altre.

Tornaràs a deixar que et dirigeixin?
Quan em facin encàrrecs d'escriptura o em muntin obres fora, probablement sí. Però els meus projectes personals els tiraré endavant tot sol, segur.

Has tingut moltes propostes per portar al cinema obres teves (KillerMarburgLa pell en flamesSmiley). ¿No t'agradaria escriure un guió original?
Justament estic treballant en això. Però no ho diguis a ningú!

Per què creus que Smiley ha tingut i està tenint tant èxit?
Per una cosa terriblement difícil: fa feliç la gent.

Quina obra t'agradaria haver escrit? I per què?
En puc dir dues? La primera, Àngels a Amèrica de Tony Kushner. És una obra d'alt voltatge polític que defineix una època i s'acaba convertint en un clàssic èpic de referència. Crec que al nostre teatre li falten obres d'aquest tipus. I la segona, seria un gran musical com Wicked. (Sí, sóc molt ianqui).

El teatre és bo quan és personal?
Diria que és l'única condició indispensable. Que sigui personal, honest i de veritat no vol dir sempre que sigui bo, però només serà bo si compleix aquests requisits. Això no vol dir que el teu teatre hagi de parlar de la teva vida personal, sinó que la teva vida personal no s'entengui sense el teatre.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada