18/3/13

Perdre la feina sense perdre la dignitat



Font: Laura Serra (ara.cat)
La Margaret viu en un barri pobre als afores de Boston, al Southie. Té una filla de 30 anys que és disminuïda física i mental. Treballa de caixera en una botiga de tot a 100 . Té amigues amb qui anar a jugar al bingo. No es queixa. Un bon dia l'acomiaden i comença la seva davallada als inferns. "Li prenen l'única cosa que la fa digna, que és la feina. Crec que és el que fa digna una persona", diu el director argentí Daniel Veronese, que després de l'experiència de Qui té por de Virginia Woolf? torna a dirigir actors catalans al Teatre Goya. Les coses, però, encara li poden anar pitjor a aquesta dona dels baixos fons que interpreta Mercè Arànega.
Amb el títol -equívoc, irònic, optimista- de Bona gent, el dramaturg nord-americà David Lindsay-Abaire va voler retratar com és la vida al seu barri d'origen, sense pretendre fer un pamflet polític ni una denúncia social explícita. Aquest fill d'un venedor ambulant de fruites i un peó de fàbrica, becat per estudiar en una institució privada i finalment guanyador del premi Pulitzer el 2007, retrata les llums i ombres de l'essència humana a través de sis personatge que giren a l'entorn de la protagonista. "Al capdavall, els fills de puta també són persones", deixa clar Arànega. A ella li giren la cara la gent propera i l'estat, però continua nedant a contracorrent per capgirar la seva sort. "És un text que, amb uns diàlegs àgils propis d'una alta comèdia anglesa, que fa molt riure, tracta un drama social", explica l'actriu, que es manté tota l'obra a escena, durant 105 minuts. "Requereix molta agilitat actoral, per passar d'un estat anímic a l'altre, del drama a la comèdia", diu Arànega. Àngela Jové i Nies Jaume interpreten les seves amigues, Ruben Ametllé el cap que l'acomiada i Àlex Casanovas amb Carol Muakuku són els petitburgesos que han aconseguit escapar del barri.
Malgrat que retrati un lloc degradat, Bona gent no és una comèdia sobre persones tan diferents de les que poden anar al teatre. Els productors l'associen a una Aída teatral, "de més categoria i més mala llet", opina Jordi González, de Focus. "És una obra extrapolable aquí, on la gent es mata perquè perd la casa. Una persona no pot quedar al carrer, és una bogeria que ni Kafka s'hauria imaginat", diu Veronese.
Sovint la solidaritat prové de qui menys té. "La bona gent també té les seves prioritats i necessitats", excusa Jové. "La Margie no suplica, ni que la matin. Però no para mai de lluitar. I no es posa a plorar. Amb la seva actitud, gairebé infantil, demostra esperança", diu l'actriu. "De la mateixa manera que el valent no és el que no té por, sinó el que té por i igualment actua", hi afegeix Veronese. "Aquesta és una obra d'emocions -resumeix Arànega-. Per riure i plorar".

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada