18/3/13

Pere Arquillué: “Fer de Cyrano exigeix posar molt del que ets tu”



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Va acceptar el repte d'interpretar Cyrano després de Flotats. Havien passat 28 anys i ningú s'hi havia atrevit. Pere Arquillué, però, ha construït un personatge “des de la seva manera de respirar”. Des de divendres passat torna a estar a la Biblioteca de Catalunya.
Flotats li va recomanar algun passatge. Li va fer cas?
El personatge de Cyrano dóna molt més joc del que pugui semblar. Ell em deia que fes in crescendo el soliloqui del No, gràcies perquè rutllés, i jo l'he acabat fent al revés. Era un consell de mestre, però me'l vaig perdre a certa distància perquè el personatge exigeix posar molt del que ets tu. Cal omplir-lo de la teva mirada al món, la teva respiració. Jo el volia fer més humà, no tan heroic.
Amb aquesta obra hi ha dies que s'ha quedat sense veu i s'ha trencat un menisc. Tan exigent és?
És molt enèrgic, sí. Ara bé, ja tinc una edat i tot acaba passant factura. Actuar a sobre de sorra és inestable, però també hi dóna textura. El teatre exigeix molt. Quan era al Lliure, amb la companyia de Rigola, vaig fer molt training amb cinc obres en repertori, en català i castellà, actuant per tot arreu. Fèiem quinze dies de festa a l'estiu i una setmana per Nadal. Va ser una època dura que estimo molt.
Encara surt la seva veu per recordar que apaguem els mòbils al Lliure!
Els he dit mil cops que la treguin! [riu]. Només ho feien quan hi actuava. Quedava estrany sentir la meva veu si després jo era Ricard III! Ara les coses han canviat. Jo sóc un freelance que treballa amb molts directors. Estic al mig del camí: tinc molta feina per fer, però porto una motxilla d'experiència i de teatre vist per tot el món.
Com és això d'actuar amb la filla [Emma Arquillué]?
És una contradicció positiva. La idea va sortir de broma parlant amb Broggi. M'agrada per allò de la tradició familiar d'actors: poder ser al costat d'algú que has vist néixer és entendridor. Però també m'agradaria que ella estudiés més, que no es posés a actuar tan de pressa. Per fer teatre s'ha d'haver viscut més. Però es fa amb bona intenció.
Diuen que, quan han fet la versió en castellà, han entès millor el text encara.
Sí, és veritat, són matisos que notem els actors i que ajuden a completar la interpretació. El meu personatge viu emocions. Jo, com a Pere, també. El que em passava és que en castellà m'emocionava en passatges diferents dels catalans. Eren cites que passaves per alt fins llavors. La llengua té molta potència, i més quan es fa teatre en vers.
Fan mandra les reposicions? Tornarà també amb Primer amor a la Villarroel...
Tornar amb Cyrano a la Biblioteca visualitza el final de l'espectacle. Si fos convencional potser no caldria tornar on vam néixer, però és que és un espai especial. Pel que fa a Primer amor, quan el vam fer només es va veure quinze dies a Barcelona. Jo buscava un registre nou, no buscàvem ni públic, tot i que va omplir. Era un monòleg de Beckett i li vam donar una lectura arriscada, que va agradar.
Hi ha massa reposicions. No es vol arriscar com fa uns anys?
No estem per aixecar tantes produccions. És bo donar vida a allò que està contrastat. El panorama cultural és desolador, estem fotuts.
Les ganes de treballar fa que hi hagi més títols, però que durin menys encara, paradoxalment.
Si duren poc és perquè la gent no va al teatre. Les produccions són molt justes, també. La pujada de l'IVA s'ha notat massa. Ara, hi ha algunes obres que van bé, però són moltes menys que l'any passat. Això està esmorteint el teixit teatral del país.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada