SIGNATURA 400

TEXT: SOPHIE DIVRY

TRADUCCIÓ i ADAPTACIÓ: LLUÏSA MALLOL

DIRECCIÓ: JOAN PERIS

INTÈRPRETS: LLUÏSA MALLOL i JOAN GIBERT

DURADA: 70min

PRODUCCIÓ: BONAPARTE i BOHEMIA'S

CÍRCOL MALDÀ

Arribem al Maldà per endinsar-nos en uns pocs mesos en el segon text sobre una bibliotecària. El primer va ser El Diccionario de la Vicky Peña. Aquest cop la Lluïsa Mallol ens explica en versió monòleg com funciona una biblioteca a més de com és la vida d'aquesta bibliotecària de comarques. Ens situem a un soterrani, lloc habitual de feina de la protagonista que degut al seu inconformisme amb lo establert s'ha vist relegada, a la secció de geografia.

La seva passió és la història, la seva secció aspirada. El seu discurs reflexiu i crític a la vegada del funcionament actual de la biblioteca, de com hauria de ser, dels lectors, dels seus companys, de la jerarquia a la que es veu sotmesa (molt al seu pesar) és brillant. Tot i que està acompanyat d'un discurs sobre la seva pròpia trajectòria professional i personal. La seva solitud que es veu acompanyada de llibres, però el seu amor per un usuari de la biblioteca, o més ben dit, del seu clatell ens revela que aquesta solitud més aviat es imposada que no volguda.

Dos taules, una per la bibliotecària i una altra pels lectors, una petita prestatgeria completen l'espai escènic del muntatge. No cal més, a part d'anar recollint llibres i ordenar-los durant el muntatge. El punt de partida és la seva trobada amb un homeless que s'ha guarit a la biblioteca durant la nit fugint del fred de l'hivern, com fan tants altres en hores de feina. A ell li explica tota la història, els espectadors al cap i a la fi només observem, no hi ha en cap moment una apel·lació directa.

La interpretació de la Lluïsa Mallol és precisa, encisadora a estones, enèrgica, gràcies a ella el text guanya ritme, i fins i tot en les parts que potser per alguna persona externa a aquest món li podria resultar una mica més pesats, els tons de cada frase els fa que sigui un coneixement enriquidor. 

Una de les frases de l'obra és que la cultura no és un plaer sinó un esforç. Haver passat 70 minuts de la meva vida aprenent alguna cosa més d'un món gairebé desconegut ha estat un plaer, perquè la cultura és un aprenentatge continu. Signatura 400 a més serveix per reflexionar sobre la vida i les decisions que ens porten a viure com vivim. 

Si ja t'agradaven els llibres abans de veure l'obra, potser t'agradaran més. El que segur que sí que Signatura 400 fa és treure de la invisibilitat la figura dels bibliotecaris i dels auxiliars de biblioteca que fan que aquesta funcioni i que viuen en una ombra mai reconeguda. Ja és hora de que la seva feina surti a la llum i sigui reconeguda. L'aplaudiment va per ells i elles.