Antic Teatre, deu anys de resistència



Font: Belén Ginart (ara.cat)
"Som l'única sala de Barcelona amb una programació regular d'aquest tipus de propostes escèniques". Semolina Tomik, fundadora de l'Antic Teatre, descriu amb orgull merescut la línia del petit espai de la Ribera, que el 23 d'abril celebra la seva primera dècada. Des de fa 10 anys, l'espai manté el seu compromís amb l'escena més inquieta: nous llenguatges, veus pròpies, formes d'expressió allunyades de l'ús clàssic del text en teatre. Cada dia tenen com a mínim una activitat diferent. I cada jornada reben una mitjana de tres propostes de creadors escènics que hi volen treballar.
Semolina Tomik va marxar de la seva Iugoslàvia natal als 18 anys amb l'esperit aventurer i l'avidesa de conèixer altres mons pròpia de la joventut. Va recalar a Milà, on va viure a la primera casa okupada de la ciutat. S'hi va fer amiga d'una noia catalana, que la va animar a conèixer Barcelona. "Aleshores, i parlo de fa 30 anys, la ciutat no era en el mapa. Ens fèiem viatges de 24 hores en autocar per anar a Amsterdam a veure un concert, perquè aquí els grups no hi arribaven".
ESCASSETAT DE RECURSOS
D'ençà que va obrir L'Antic Teatre, les coses no han estat fàcils. L'escassetat de recursos ha estat la norma. I els problemes s'han agreujat amb la crisi: la subvenció de l'any passat no l'han cobrat, i dubten de tenir-ne enguany. "I, en canvi, la normativa és més exigent cada cop. No acabem mai de fer reformes", diu Semolina.
"¿Que com ens mantenim? Gràcies al bar". Potser molta gent de la ciutat no ha entrat mai a la sala de l'Antic Teatre, però molts han visitat la seva agradable terrassa, on es pot dinar, picar alguna cosa entre hores o prendre una copa després de la funció. "Els beneficis es reinverteixen, no van a parar a les nostres butxaques", declara. Així es va fent guardiola per a iniciatives com l'espai de residència Adriantic, el segon local de l'Antic Teatre, un centre de creació per on passen cada any entre 12 i 15 companyies. S'hi couen els espectacles seleccionats des de l'Antic Teatre, que n'assumeix la producció o la coproducció.
Un cop escullen els artistes que volen produir, acompanyar i incloure en el programa de residències de l'Adriantic, hi estableixen una relació molt estreta, que és tant d'assessorament com d'acompanyament i promoció. "Considerem que és fonamental una feina de documentació del que fem. Si no, de molts no en quedaria ni rastre", explica. Entre altres tasques, enregistren en vídeo els seus espectacles i hi donen suport online a través de la seva web. També mantenen vincles amb l'escena independent internacional, i editen una revista bianual. De cara al desè aniversari han publicat un llibre que recull tota aquesta memòria. I després d'una dècada de resistència, estan disposats a seguir resistint.

No hay comentarios:

Publicar un comentario