3/4/13

BONA GENT


TEXT: DAVID LINDSAY-ABAIRE
TRADUCCIÓ: JOAN SELLENT
DIRECCIÓ: DANIEL VERONESE
INTÈRPRETS: MERCÈ ARÀNEGA, ÀLEX CASANOVAS, NIES JAUME, CAROL MUAKUKU, RUBEN AMETLLÉ i ÀNGELA JOVÉ
DURADA: 1h 45min
PRODUCCIÓ: FOCUS
TEATRE GOYA

He de confessar que m'ha costat apropar-me al Teatre Goya per veure aquesta funció. El motiu principal era que aparegués Daniel Veronese en els crèdits i una altra vegada s'hagués deixat la seva companyia argentina a casa. Deu costar molt creuar l'Atlàntic. A diferència d'altres vegades amb actors castellans, Bona Gent entra, te la creus i és més del que sembla a primera vista. La direcció funciona i per això estic mig reconciliada amb Veronese, però segueixo amb morriña transatlàntica.

Bona Gent és irregular, amb escenes potents, sobretot la darrera quan la Margaret (Mercè Arànega) es presenta a casa del Mike (Àlex Casanovas), les escenes entre el conill i els formatges són els millors moments de l'obra. Abans d'això, però, hi ha tota una primera part de presentació dramatúrgica on els personatges es dilaten en el temps amb explicacions sobre la seva vida que es fan una mica llargues, en especial l'escena a la cuina amb la Margaret, la Jean (Nies Jaume) i la Dottie (Àngela Jové).

Escenografia rotatòria al Goya que amaga tres dels cinc espais de l'obra: un consultori mèdic, la cuina i la sala d'estar de casa del Mike. Els dos restant no necessitaran de mobles estàtics: el magatzem d'on és acomiadada la Margaret i el bingo on es reuneixen part dels protagonistes a explicar-se les penes.

Bona Gent contraposa dos mons cada vegada més presents en el nostre dia a dia. La gent que s'ha passat la vida treballant de classe mitja-baixa i que al final la vida sempre els dóna una bufetada. I l'altra cara de la moneda, els que van néixer en aquest món però amb sort i/o amb ajuda han aconseguit sortir-se i ara pertanyen al món burgés, acomodat. 

La irregularitat que esmentava abans es corrobora en el terreny interpretatiu. Tres grans caps interpretativament brillants com són la Mercè Arànega, l'Àngela Jové i l'Àlex Casanovas. Aquest darrer es troba en un moment interpretatiu perfecte, cada paper es un nou repte superat amb tota i les seves interpretacions no només convencen sinó que enlluernen. Es menja Bona Gent i només per ell ja pot valer la pena.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada