Joc de miralls per a un viatge interior: 'L'estranger' a escena


Font: Belen Ginart (ara.cat

Un dels processos creatius més complexos i enriquidors a què s'han enfrontat al llarg de les respectives carreres. Els actors Francesc Orella i Ferran Carvajal i el director escènic Carles Alfaro coincideixen a l'hora de definir el procés que els ha portat fins a la versió escènica de la novel·la d'Albert Camus L'estranger.
'WORK IN PROGRESS'
El pare de l'existencialisme els ha fet ballar el cap abans de donar per acabada la proposta, que parteix d'una adaptació feta per Rodolf Sirera i el mateix Alfaro. Però, més que mai, els actors han hagut d'arremangar-se i dir-hi la seva per acabar de polir i matisar el text incorporat finalment al muntatge, el relat d'un viatge interior en què el protagonista es desdobla. Des de la cel·la de la presó on espera ser executat, convoca la memòria i en veiem dues versions, com en un joc de miralls: el reu del present és un home madur i reflexiu; el del passat, un jove inconscient que es veu abocat al patíbul per culpa de la seva indolència. Per arribar a port, tot l'equip de l'espectacle ha viscut unwork in progress que, com acostuma a passar amb les coses complicades, els ha reportat també moltes satisfaccions. "Però ens hauria anat bé tenir molt més temps per arrodonir-la", diu Alfaro.
CASTIGAR LA INDIFERÈNCIA
L'estranger , escrita el 1942, és la història de Meursault, un home amb una vida discreta, gairebé vulgar, fins que les circumstàncies en canvien el rumb. Una estona després d'haver evitat que un amic matés un home, és ell qui comet el crim. Però la condemna a mort li arriba per la seva actitud davant la vida. És tota la societat qui el jutja. I li retreu la seva indolència, el fet que tot li sigui indiferent.
"Meursault no vol ser protagonista de res, no es posiciona. I arriba un moment que el seu comportament no és acceptat pel seu entorn. Es converteix en estranger del seu voltant i també de si mateix", diu Alfaro. Francesc Orella afegeix que l'obra "és una anàlisi de l'absurd de la conducta humana".
INTROSPECCIÓ A DUES VEUS
En l'Europa d'entreguerres en què Camus escriu l'obra, és fàcil que l'apatia de Meursault fos un mal comú. El cas és que a ell l'ha portat a la presó, i és justament la seva cel·la l'escenari de l'adaptació dirigida per Alfaro. Aquí és on es produeix el diàleg entre les dues versions del personatge, que poc abans de ser executat fa una reconstrucció del que ha estat la seva vida. És un acte de presa de consciència sobre la importància dels propis actes i posicionaments. "Fa un autojudici -explica Alfaro-. Redefineix la seva pròpia existència a partir del record".
L'ESTRANGER
TEATRE EL CANAL (SALT) / TEATRE LLIURE DE GRÀCIA (BARCELONA)
12 i 13 d'abril / Del 18 d'abril al 12 de maig

UNA DÈCADA DESPRÉS DE LA CAIGUDA
L'estranger és la segona col·laboració entre Francesc Orella i Carles Alfaro al voltant d'un text d'Albert Camus. Es van estrenar amb La caiguda, un muntatge memorable acollit amb tots els honors (entre altres premis, va rebre un Max al millor actor) i que va veure la llum per primer cop el 2002 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Per a Orella, el magnífic precedent ja hauria estat suficient per tornar-se a engrescar amb una obra de Camus. A més, confessa la seva admiració per l'escriptor i pel director Carles Alfaro, que el convida a assumir nous riscos escènics. Alfaro, per la seva banda, té ganes de continuar explorant les possibilitats escèniques de l'obra de l'existencialista. L'entusiasma la seva manera d'abordar temes claus sense fer-ne judicis. Confessa que el pròxim projecte que li agradaria portar al teatre és Calígula.

No hay comentarios:

Publicar un comentario