La trilogia 'Contra' d'Esteve Soler arriba sencera al teatre



Font: Laura Serra (ara.cat)
La carrera del dramaturg Esteve Soler va fer un salt mortal el 2007. Va ser seleccionat entre 646 autors per participar en el festival de teatre més important d'Alemanya, el Theatertreffen, amb una obra escrita en català anomenada Contra el progrés. De resultes d'aquella lectura, l'obra es va convertir en un èxit fulgurant a Europa, tot i que a Catalunya només va aconseguir dos petits forats a la cartellera. Les estrenes es van anar succeint amb noves traduccions fins a arribar a les nou actuals: castellà, anglès, francès, italià, alemany, danès, txec, romanès i grec.
Soler va escriure després dos textos més que completen la trilogia ContraContra la democràcia (2011) i Contra l'amor (escrita el 2009 i estrenada el 2012 a Atenes), dues obres que es van contagiar de l'èxit de la primera i que ja s'han estrenat en diversos teatres de tot el món. La temporada 2012-2013 Soler té 18 produccions en cartell per mig món. Per primera vegada a l'Estat, dissabte es podran veure els tres espectacles seguits al Teatre Alegria de Terrassa. Serà una marató de teatre (de les 5 de la tarda a quarts d'11 de la nit) en què s'oferirà dorsal i avituallament als participants (el teatre té 250 localitats). L'experiment ja s'ha provat a Ginebra amb èxit. Després de Terrassa es farà durant tres diumenges a La Seca de Barcelona (aprofitant que Contra l'amors'hi estrena l'11 d'abril i hi fa temporada) i es repetirà al Kursaal de Manresa el 18 de maig.
Les tres obres, més enllà del títol, tenen diversos punts de contacte tant en la forma -l'estructura en set peces que utilitzen gèneres diferents, i alguns tan oblidats com el gran guinyol o el burlesc- com en el contingut. Progrés , amor , democràcia "són paraules que eren positives, i que la contemporaneïtat ha anat transformant en negatives", explica. "Hi ha gent que parla del progrés econòmic però s'oblida del progrés humà; es parla de democràcia i s'oblida la democràcia real que es va reivindicar el 15-M; i el consumisme ha afectat també les relacions més íntimes".
Excitar el sentit crític
Malgrat el títol de la trilogia, Contra, i malgrat el to lacònic, fosc i apocalíptic que poden tenir alguns dels fragments, Soler assegura que no ha creat un artefacte ni cínic ni pervers. Però sí incòmode. "Les obres parteixen de la comèdia, però s'hi introdueix un element de terror. Aquest xoc de gèneres produeix un distanciament brechtià a l'espectador i li excita el sentit crític. L'objectiu no és fotre un cop de martell al cap del públic sinó provocar-li una sèrie de reflexions", afirma l'autor.
Darrere de cadascun dels capítols hi ha anys de recerca sobre cada tema. Soler, que també és professor de dramatúrgia a l'Obrador de la Beckett, elabora complexos esquemes teòrics i després els concentra en tesis que serveix amb imatges i recursos escènics originals. "Es tracta de donar una visió calidoscòpica de cada tema, oferir set punts de vista que fins i tot poden ser contradictoris -explica-. Per això és molt sorprenent el ressò que han tingut les obres, perquè és un teatre més aviat underground i està tenint la repercussió de teatre comercial".
La trilogia recupera les dues produccions ja estrenades a Catalunya i n'hi afegeix una de nova. Tot i que tenen dos directors diferents (la primera, Joan Maria Segura, i les següents, Carles Fernández Giua), guarden certa coherència estilística. Però sobretot conceptual.
Contra el progrés Esteve Soler es planteja a qui beneficien els avenços i si són realment bons per a la humanitat o caldria aturar-los. Contra la democràcia és un text escrit un any abans del moviment dels indignatsperò que combrega amb les seves tesis: posa en qüestió qui ostenta veritablement el poder en les nostres democràcies. I Contra l'amor planteja com el materialisme ha objectualitzat les persones: "Apreciem els altres com si fossin objectes, i juguem amb les emocions de manera més egoista i menys humana".
Les paraules claus de les obres són consumismevelocitat i, sobretot, deshumanització. "Aquest camí és ferm i devastador, però cal tenir esperança. Es pot canviar. Mai hem sigut tan conscients que no estem en el bon camí. Hem trobat una manera d'entendre el món que ens destrueix i alhora ens satisfà. Estem molt ben acostumats. I el dia que vulguem canviar el món haurem de renunciar a coses que desitgem".

No hay comentarios:

Publicar un comentario