3/4/13

Un petó que estén el virus de la por



Font: Laura Serra (ara.cat)
Cada festival Grec ofereix algunes obres per emmarcar. El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró va ser un d'aquests èxits memorables, petit en volum però gran pel ressò popular que va esgarrapar. Després d'omplir durant un mes d'estiu la Sala Beckett (el boca-orella va atreure 2.000 espectadors), ara La Villarroel recupera l'espectacle amb el mateix text i equip originals. Des del juliol, l'obra s'ha llegit a Moscou i a Normandia, i segueix tocant una temàtica candent: "La pederàstia és una anècdota, una excusa per parlar d'una problemàtica que s'ha incorporat en els últims anys a l'escola i és la pèrdua de l'afectivitat en el camp educatiu".
El protagonista de l'espectacle és un monitor de piscina (Rubén de Eguia) que fa un petó a un dels seus alumnes més porucs. La interpretació d'aquest gest (inofensiu i excessiu?) que en fan els pares dels alumnes, la directora del centre i un altre professor dóna l'oportunitat a l'espectador de posicionar-se a favor d'uns o altres -o de tots ells, segons el moment-. "No m'agrada el teatre resolutiu, sinó el que obre interrogants; volia obrir el debat", diu el dramaturg.
"Es nota que Miró és periodista per l'interès que té de trobar un tema del qual té molt sentit de parlar. Planteja un dilema moral, ideològic, filosòfic. T'obliga a enfrontar-te amb els teus propis dubtes i problemes", opina Toni Casares, director de la Sala Beckett, coproductora del muntatge junt amb el festival Grec. Aquesta temàtica s'acobla amb una arquitectura dramatúrgica complexa, que juga amb el raccord escenogràfic per fer avançar i retrocedir l'acció. La informació arriba a l'espectador de manera comprensible però fragmentada, igual que ho fa la informació a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació.
"Els protagonistes són quatre persones excel·lents que es troben en una situació que els desborda -diu Josep Maria Miró-. El món va més de pressa que la capacitat que tenim les persones per gestionar-lo". L'efecte nociu que poden tenir les xarxes sumat a la paranoia per la seguretat dóna com a resultat una societat asèptica. "S'ha transmès el virus de la por, i això ha obligat a modificar conductes", explica l'autor. Ell ho associa a "l'arribada del corrent puritanista que ve dels Estats Units".
Tot i que a l'obra només arribi a plantejar una problemàtica complexa, en el fons la decisió d'abordar aquest tema ja diu molt del posicionament de l'autor: "M'agradaria pensar que encara podem fer les coses d'una altra manera", afirma.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada