Deltebre dansa, dels arrossars al món

Font: Belén Ginart (ara.cat)

Cada mes de juliol Deltebre viu un fenomen majestuós. Durant dues setmanes hi cobra vida una ciutat efímera i plurilingüe. Una ciutat feta de carpes, tendes de campanya, taules plegables, tot el que és necessari per atendre una sobrepoblació de gairebé 200 persones. Els habitants són principalment ballarins i artistes de circ, molts d'alt nivell professional, i tots àvids de viure una experiència catàrquica. De l'1 al 14 de juliol aquesta ciutat tornarà a estar viva. Hi tindrà lloc la desena edició de Deltebre Dansa, un festival que entrecreua tallers pedagògics, activitats lúdiques i mostra de grans espectacles internacionals.

Deltebre Dansa és un festival únic per la seva filosofia i característiques. El seu impulsor és el ballarí i coreògraf Roberto Olivan, nascut a Tortosa però amb una aplaudida trajectòria que l'ha portat, entre altres coses, a ser una de les figures de la reputada companyia belga Rosas. Ell i el seu equip han aconseguit consolidar un esdeveniment que ha situat la localitat ebrenca entre els destins més cobejats dels que busquen completar la seva formació en les arts del moviment.

ART I TERRITORI

El festival només pot acollir 150 alumnes en cada edició, a més dels organitzadors, la vintena de professors i les companyies que hi actuen. No hi ha espai per a més. L'any passat la llista d'espera va arribar a les 500 persones. "Els del Canadà se'ns van enfadar perquè quan vam obrir la inscripció allà era de nit i quan es van voler apuntar ja estava tot ple", il·lustra Roberto Olivan. Enguany es va fer un preavís per anunciar quan s'obriria la matrícula, perquè tothom hi pogués accedir. Les places s'assignen per rigorós ordre de reserva.

El responsable de Deltebre Dansa té clar que l'èxit consisteix a oferir un programa formatiu encara no vigent en el pla d'estudis de cap centre. Els tallers proposen una confluència entre circ, dansa i teatre. Són impartits per professors de renom. Però, segons l'entén Olivan, el que fa realment especial aquesta cita és la interacció entre els participants i el territori.

I és que, en un indret mancat d'infraestructures, donar aixopluc a tanta gent vinguda de fora i organitzar espais d'exhibició per a les companyies que hi mostren els seus espectacles és tota una aventura. I tot Deltebre s'hi bolca. L'Ajuntament cedeix equipaments, del Centre Cívic a les escoles públiques (amb espais perquè els alumnes hi puguin acampar). Els veïns els lloguen habitacions, els veuen anar i venir, dinar plegats al menjador comú, fer improvisacions als arrossars, i l'intercanvi es converteix no només en una experiència social, sinó també artística. La programació del festival inclou tallers d'iniciació gratuïts per a la gent de la localitat i per a tots els que s'hi vulguin apuntar. I els espectacles de les companyies del cartell de programació són gratuïts. "És molt emocionant veure com la gent fa cua per trobar el millor lloc quan obrim portes", explica Olivan.

El vincle amb el territori no ha vingut de retruc, sinó que forma part de la mateixa essència del festival. Olivan encara recorda molt bé l'estranyesa de la gent quan de petit els deia que volia dedicar-se a la dansa. I les dificultats per veure espectacles amb què es trobava a la seva terra. També sap que la tendència a la intel·lectualització de la dansa contemporània porta implícita sovint la incomprensió per part del públic. Radicat a Deltebre des de fa tres anys (en fa un que hi va obrir l'Espai Enclave, seu de la seva companyia), vol que la gent que hi viu pugui gaudir del que a ell tant l'apassiona. "El que fem aquí és dansa física, moviment. I la gent l'entén i en gaudeix", assegura.

Ha plogut molt d'ençà de la primera edició de Deltebre Dansa, el 2004. Aquell any, enmig de totes les dificultats d'engegar un projecte com aquest, va reunir 25 alumnes, que es van allotjar a casa dels pares del ballarí. El boca-orella va fer ràpidament la seva feina i el petit comitè no s'ha repetit mai més, però en queda l'esperit. I, encara que no li agradi vanagloriar-se'n, sap que ha fet molt per posar l'indret al mapa. "Em passo mig any fora de casa, donant classes o fent espectacles. I allà on vaig trobo gent que hi ha participat o que n'ha sentit a parlar, d'Holanda a Mèxic", diu satisfet.

El programa d'exhibició del festival inclou noms com els de CratOR, Les Triplettes, Kubilai Khan, Les Slovaks Dance Collective, Pepa Plana, Laurent Delforge i l' Enclave d'Oliván. Hi actuen en condicions precàries, diferents a les dels grans escenaris a què estan acostumats: sense llums, escenografia... Però encantats de ser-hi.