16/6/13

FLORS CARNÍVORES


DRAMATÚRGIA: ANNA MARIA RICART
DIRECCIÓ: MARC CHORNET ARTELLS
INTÈRPRETS: ALBA JOSÉ, CLARA DE RAMON i LAURA TAMAYO
DURADA: 1h 10min
PRODUCCIÓ: SALA ATRIUM
SALA ATRIUM

Tercera proposta de l'edició d'enguany de l'AtriumLab. Recordem que com tot laboratori artístic, tot és provar, provar i seguir provant. Hi ha fòrmules que funcionen i d'altres que la barreja no ha resultat del tot agradable. Barregem dramatúrgia de la mà de la periodista i dramaturga Anna Maria Ricart amb la direcció de Marc Chornet, la posada en escena de Laura Clos (Closca) i l'intepretació de Alba José, Clara de Ramón i Laura Tamayo i el resultat és de clar i ampli notable. Però anem per parts.

Anna Maria Ricart signa un text molt complex, amb molts punts que es toquen per sobre però que són molt importants en el moment en que es desenvolupa la història i d'altres que són pures ratllades i que sobren del tot. L'idea de jugar amb la sexualitat i de convertir tota l'obra en un joc no és nova, és un text que veu molt dels anys 90, d'adolescent autodestructius que no saben que fer de les seves vides, encara que a l'obra tot passi en un lloc i en unes circumstàncies indeterminades. La dramatúrgia enganxa, vols saber cap on va la ratllada, a la que potser li sobren deu minuts de durada.

La direcció ha optat per convertir el petit teatre de l'Eixample en una mena de set cinematogràfic on la narrativa pertany més a aquest art que no pas a les arts escèniques, cosa que de vegades sorprèn a l'espectador i d'altres l'avorreix, submergint-lo en una sèrie de repeticions i flashbacks absurds que de la mateixa vegada que hi són podien no ser-hi.

Si hi ha un nom que sona darrerament en els espais escènics alternatius o off's de Barcelona aquest és el de la Laura Clos (Closca), poc a poc s'està fent un forat amb les seves escenografies trencadores com la que ens ocupa. Omplir les parets de roba, en un desordre ordenat sorprèn d'entrada a l'espectador que es pregunta què fa tot allò allà. Se'ls mostrarà a mitges, l'altre part s'ho hauran de'imaginar mentres completen mentalment el puzle.

Capítol apart mereix l'interpretació. Alguns ja tenien clar que la Clara de Ramon era tot un diamant interpretatiu al que li esperava una vida escènica molt llarga. Va començar amb Agost on la van veure des de la llunyania de la Sala Gran aquí a una sala petita com l'Atrium podem corroborar el que tothom ja diu, aquí s'amaga una actriu brillant.

Flors carnívores mereix polir alguns aspectes encara al laboratori abans de sortir a la llum, però l'experiment ha arribat amb èxit i ara a de trobar el seu camí per seguir creixent i millorant.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada