2/6/13

Sílvia Munt entrevista Ramon Madaula


S.M. |Per què vas començar a estudiar interpretació?
R.M. |Per error. Jo em pensava que això de ser actor era una cosa molt bonica i no ho havia fet mai. Vaig començar pel glamur dels actors. Després em vaig adonar de la realitat i ja no vaig poder fer marxa enrere perquè vaig tenir la gran sort de treballar. Va ser més per l'aparença que no pel fet de ser actor, perquè jo no sabia el que era.
¿Si ara poguessis tornar a començar faries el mateix?
No, no faria el mateix. Faria una carrera científica, que penso que realment és la meva vocació, el que no sé és si seria més feliç.
¿T'agrada que et dirigeixi la teva parella?
M'agrada en part, per la complicitat. Perquè un actor sempre busca del director complicitat, i és difícil: normalment al director li costa cedir complicitat en els actors. L'inconvenient seria que hi ha excessiva confiança.
¿Creus que la cultura és una cosa important a la vida?
Potser per mi és més important l'educació que la cultura. Una persona amb coneixement és una persona lliure que pot decidir sobre la seva vida. Esclar que l'educació és cultura i la cultura és educació. Però crec més en una persona preparada que en una persona culta.
Dubtes?
Sí, molt. Buf, 12 de les 24 hores del dia. Dubto cada nit de nou a dos quarts d'onze al teatre Poliorama. Va d'això, de l'important que és dubtar, perquè ens obliguen a tenir certeses, cada vegada més. ¿El que toca és pensar això? Doncs no, dubtaré sobre això, penso que és un exercici sa, que és el que planteja l'obra que estem fent.
Quin moment de plaer has tingut en aquest ofici?
La cervesa de després de la funció. No, a veure... Quan un dia et surt bé la funció, que passa poc, aquell dia és un gran plaer. Diria que això passa un cop a l'any. Jo en la professió d'actor sempre repartiria 50% de plaer i 50 % de patiment.
Per què sempre tens calor al llit?
I tu per què sempre tens fred? Jo crec que tinc el termòstat més ajustat que tu.

Què és el que et preocupa en aquests moments?
Tenir la capacitat de ser lliure i tenir l'autonomia suficient física, psíquica i econòmica per prendre les decisions que jo vulgui: ser lliure. Cada vegada és més complicat això. Primer perquè et vas fent gran, la salut cada vegada està més fotuda i econòmicament tot està molt complicat. Tenir autosuficiència a tots els nivells em preocupa molt perquè per a mi és bàsic.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada