14/7/13

El festival ‘tapat' del Grec 2013

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
És l'IPAM i sona així de contundent. L'International Performing Arts Meeting del Grec 2013 ha reunit aquesta setmana uns 80 programadors internacionals. Són un grup selecte que viatgen arreu del món perseguint noves formes teatrals, i buscant la conciliació dels projectes entre festivals, entre diferents estructures, no sempre homologables.
Si biennalment es programa el Come & See, afavorit per l'Associació de Companyies de Teatre (Ciatre) en la qual es presenten, principalment, espectacles tancats per ser comprats, en aquest IPAM, s'ha completat amb altres treballs de grups més emergents o de projectes amb possibilitat de coproducció per a l'any vinent, un requisit molt atractiu per a aquests programadors.
El director del Festival Grec, Ramon Simó, estava molt satisfet del resultat (“Encara tot és molt tendre”) que pot significar aquesta trobada. En l'IPAM s'han pogut acordar i tancar projectes que feia mesos que es negociaven i també s'han obert opcions a molts altres projectes. Parlar d'exemples és arriscat perquè tot és volàtil encara, però hi ha molt bones sensacions a coproduir M.U.R.S., el proper espectacle de la Fura dels Baus que es presentarà al Grec 2014 o el treball de Karl Stets que prepara amb els de la Central del Circ per a l'any vinent. De fet, la programadora Alicia Laguna (que hi assistia com a representant del Festival de Méjico en el Centro Histórico i el Festival Transversales) va destacar, a aquest diari, Retallscom una de les peces que li van semblar més atractives dels dies de presentacions a Barcelona. Aquest muntatge de circ trencava el tòpic del Cirque du Soleil més màgic, mostrant un circ pobre, imperfecte, humà però amb tocs d'emoció. Laguna també va quedar satisfeta de la presentació mínima de La Veronal (amb només dos intèrprets). Ja hi creu.
Durant tres dies s'han repartit els programadors en dos itineraris per mirar de donar la màxima projecció a companyies que, per definició, s'han volgut de la darrera generació. És l'opció a donar alternativa a joves companyies que, d'altra manera, els costarà trobat mercat a l'empobrit mapa català i de l'estat espanyol. Per a la programadora mexicana, és un col·lectiu que insisteix massa a trobar noves formes quan “tot està inventat” i després no presta prou atenció en el contingut: “La raó acaba sent molt superficial, se'ls acaba de seguida; tot pot ser causa d'aquesta pressió per trobar nous llenguatges.”
Sense entrar en gaires detalls (divendres a la tarda encara hi havia una agenda intensa i a la nit hi havia prevista una final de comiat amb festa garantida a El Molino), J.G. Baggerman, representant de Global Performing Art Club d'Holanda, celebrava el treball de Carlos Santos amb Cabo SanRoque, Maquinofòbiapianolera. El representant del festival Park Theater d'Eindhoven, Mons de Goede, destacava Crash tot agraint la possibilitat de conèixer el talent creatiu del país. La peça li havia semblat enormement senzilla, els ballarins es fonien en la música i aconseguia un punt místic. Per acabar, a Hans de Visser, del Festival of the Sest Eindhoven, el va impactar Crash. La combinació d'espectacles amb showcases li havia semblat molt vàlida. També Mons de Goede beneïa el format alhora que premiava la idea de presentar els projectes del Grec 2014, que els permet saber per endavant què es cou i què poden estar interessats a coproduir.
La fórmula de convidar programadors internacionals als festivals no és nova. Ja s'ha anat provant, com a mínim amb una certa freqüència, des del llunyà Fòrum del 2004. Avui, el Temporada Alta, però també la Mostra d'Igualada o el Centre Graner de Dansa (a través del festival Salmon) són escenaris que tenen la complicitat dels programadors internacionals: la tendència internacional és participar en moltes més coproduccions i anar abandonant les exclusivitats. Així, s'equilibra la participació en segells forans amb l'aportació de creadors autòctons que es guanyen una gira. Per a tots els programadors, abans de l'intercanvi, hi ha, sempre, la necessitat d'oferir uns muntatges contrastats al seu públic.
En aquest Grec, ja hi ha hagut una notable presència de coproduccions internacionals: OpusMontaldoGeorge KaplanUtopiesMy neighbour skyBrickmann BrandoXX (d'Increpación Danza) 100 femmesCal·ligrames en moviment en un programa conjunt amb el Quebec.També amb col·laboració internacional, que no aporten capital però sí col·laboracions que han reduït la despesa de producció hi ha actuacions com: Agustí Fernández, Retalls (residències de creació) o Borderline. Laguna admet que hi ha un debat permanent entre els 80 programadors que és el drama per les retallades, sobretot allà on les estructures són més febles. La programadora s'exclama que el 80% del pressupost dels ministeris de Cultura es dedica a la burocràcia i només el 20% per als artistes, un equilibra grotesc. Per això, envejava l'existència de fàbriques de creació des d'on l'Administració impulsa la creació des dels màxims vessants possibles (residències, exhibició, producció...)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada