4/7/13

Ficció, poder i revolució


Font: Laura Serra (ara.cat)
Tres reunions secretes tenen lloc al mateix temps. En una, un grup d'antisistema estudien emprendre accions clandestines per denunciar la deriva dels mitjans de comunicació i la cultura occidental. Volen muntar una campanya perquè artistes de tot el món signin amb el mateix nom. En una altra reunió, un grup selecte de guionistes elabora una ficció, per encàrrec de no se sap qui, que doni respostes a la crisi de valors de la societat. I la tercera reunió la protagonitza una mena de Club Bilderberg ultrasecret que ha de resoldre un conflicte que podria fer trontollar el sistema. Totes tres reunions tenen alguns elements comuns, un dels quals és el nom enigmàtic de George Kaplan. Aquest personatge, que s'inventa la CIA a la pel·lícula Perseguit per la mort de Hitchcock, és un dels esquers de les teories conspiratòries.
L'espectacle analitza "el lloc de la ficció al nostre món", explica el dramaturg francès Frédéric Sonntag (Nancy, 1978). "La ficció és dominant, no només per la indústria de Hollywood i les famoses sèries de televisió, sinó que genera un imaginari col·lectiu, influencia la nostra manera d'entendre el món, els mitjans i els poders i condiciona la nostra actuació", diu l'autor, un dels joves valors de la dramatúrgia europea que apadrina l'Obrador de la Sala Beckett. George Kaplan s'estrena avui a Catalunya, fins i tot abans que ell la dirigeixi a França.
Sonntag tracta "problemes de rabiosa actualitat"- diu Toni Casares- "fa teatre polític però no de tesi moral", destaca el director de l'adaptació -traduïda per Carles Batlle- que farà temporada tot el mes a la Sala Beckett, dins el festival Grec. "És un text interessant, divertit i emocionant i que no té complexos a l'hora de fer servir el gènere per connectar amb el públic", diu. L'estructura fragmentada de l'obra fa que l'espectador es generi preguntes constants: fins a quin punt la ficció és una eina de poder?, pot fer-se servir per donar instruccions morals?, hi ha algú que mou els fils en secret?, podria ser que fins i tot la revolta social estigui planificada? "Fins a quin punt a vegades la teoria de la conspiració és una excusa per no intentar canviar les coses?", apunta Casares.
Sara Espígul, Borja Espinosa, Francesc Ferrer, Jordi Figueras i Sandra Monclús protagonitzen aquesta comèdia revolucionària amb una narrativa no convencional en què l'autor assegura que hi ha introduït més humor que mai. La coprodueix la Sala Beckett amb el Theater Konstanz alemany, mostra del bon ull de la sala catalana. De fet, fins i tot Frédéric Sonntag assegurava que va ser després de participar com a autor a l'Obrador d'estiu que les seves obres es van començar a traduir a altres llengües. "Hi ha un abans i un després", afirma.
La Beckett no tanca Gràcia
Toni Casares també va confirmar que, malgrat que l'Obrador i les oficines de la Sala Beckett ja s'ha traslladat a la seu del Poblenou, el teatre no tancarà. Va assegurar que, de moment, l'espai d'exhibició té assegurada una temporada més a l'històric espai del carrer Alegre de Dalt, on es va fundar El Teatro Fronterizo el 1989. El teatre va perdre el litigi que mantenia amb el propietari de l'edifici, Núñez y Navarro, però ha arribat a un acord per no haver de marxar d'immediat.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada