6/7/13

Liddell, joventut eterna a Avinyó



Font: Vincenç Batalla (elpuntavui.cat)
“No hi ha res que pagui la pena a la vida més enllà de la joventut i la bellesa”, em respon per correu la dramaturga, directora i actriu figuerenca Angélica Liddell, de 47 anys, dies abans d'estrenar Todo el cielo sobre la tierra com un dels reclams del Festival d'Avinyó 2013. La peça, que de fet va presentar per primer cop a Viena el maig passat però que ara ja té una nova versió, gira entorn el mite de l'eterna joventut amb el subtítol de la síndrome de Wendy (per Peter Pan). “Ens tornem vells, repulsius i depriments”, remata Liddell, que pot impactar un altre cop al festival perquè parteix de la matança d'Anders Breivik a l'illa noruega d'Utoya.
Aquesta també és l'última edició amb l'actual direcció de Vincent Baudriller i Hortense Archampaut que, en una dècada, han aconseguit tenir tant defensors com crítics per les seves apostes agosarades. En el seu adéu, associen la part artística al francès Stanislas Nordey i al congolès Dieudonné Niangouna i sobretot inauguren l'espai de creació i residència La Fabrica com a llegat per als seus successors.
El director Nordey, subversiu políticament a les seves propostes, estrena al pati d'honor del Palau dels Papes l'obra de l'austríac Peter Handke Els pobles, amb les actrius Jeanne Balibar i Emmanuelle Béart, entre d'altres. Niangouna s'inventa la llengua pròpia a partir del seu Brazzaville natal, s'envà a la pedrera La Carrière de Boullbones per barrejar actors europeus i africans en un conte sobre el desert anomenat Shéda.
I Liddell, en aquest primer cap de setmana del festival (fins al 26 de juliol), hi arriba amb dues peces. La primera, que ahir va obrir la programació, és Ping Pang Qiu donada a conèixer al Temporada Alta gironí la tardor passada. Aleshores, aquesta història sobre la massacre de la Revolució Cultural de Mao a través d'una taula de ping-pong, no va poder comptar amb una actriu xinesa que vivia a Madrid per la por que encara exerceix el règim de Pequín.
Ara, per a Todo el cielo sobre la tierra, que comença les representacions aquest dissabte, no només treballa amb dos ballarins de 70 anys trobats als carrers de Xangai sinó també amb una petita orquestra sud-coreana dirigida pel compositor de pel·lícules Cho Young Wuk. A ells hi afegeix quatre actors espanyol, inclosa ella, i un noruec respecte a l'alemany de les funcions de Viena. En realitat, ha canviat tota la primera part.
“Es pot dir que l'obra està feta per a ells, per als dos ballarins de 70 anys que ens superen a tots en força”, explica Liddell sobre el procés de creació. “No estava satisfeta i a Avinyó estreno una altra versió. L'actor noruec és el fantasma d'Utoya, que li canta una cançó de bressol a Wendy. A més, la història comença quinze dies després de la matança d'Udoya quan me'n vaig anar a Xangai.”
I, finalment, l'autora actriu detalla: “Vaig pensar que podia ser una venjança de Wendy per la pèrdua de la joventut. Una cosa que, alhora, compleix el desig Peter Pan: no créixer mai.” Així veu Liddell aquesta matança d'un centenar de joves socialistes noruecs. I aquesta connexió també la porta a resumir que “la pèrdua de la joventut és dolorosa perquè va associada directament a la soledat”.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada