19/7/13

Pep Ferrer entrevista Ricard Borràs


A 'La banqueta', Ricard Borràs i Pep Ferrer són dos músics que comparteixen seient per fer concerts de piano a quatre mans. Els dirigeix Paco Mir i els podeu anar a veure al Poliorama (BCN) fins al 31 de juliol

P.F. |Quant temps fa que et dediques a aquest noble, valent, insegur, incert, inestable ofici?
R.B. |Vaig ingressar a l'Institut del Teatre el 1974 i vaig debutar com a professional al Grec 1976. Ja fa 37 anys i em sembla que va ser ahir.
I quant fa que no treballaves a Barcelona?
L'última cosa que vaig fer va ser El ángel exterminador al Grec 2008. Durant aquests últims 5 anys he treballat a Madrid.
Per què t'embranques a produir espectacles?
Perquè estic torrat, perquè m'agrada i perquè una sèrie de coincidències m'hi van empènyer. Com deia un amic meu: "Només em penedeixo de tot allò que no em vaig atrevir a fer per culpa de la por".
L'ànima d'aquesta producció és la teva dona, Liza.
Sí, absolutament. És el motor, la benzina, les rodes i el que faci falta. Treballa per alguna cosa més que els diners, i sempre amb un somriure als llavis.
¿Sense la direcció d'en Paco Mir també hauries tirat endavant La banqueta ?
La banqueta va començar a caminar el dia que el Paco es va implicar en el projecte. No només n'és el director artístic, també és el capità del vaixell.
¿Creus que després de compartir escenari durant tant de temps no se'ns farà petit?
Crec que no. Portem moltes hores de vol i compartim uns valors semblants: som treballadors, som sensibles i, per què no dir-ho, som bones persones.
¿Creus que les nostres baralles en escena recorden les de qualsevol matrimoni "consolidat i ben avingut"?
Sens dubte. Amb qui ens barallem? Amb les persones que més estimem i més necessitem. Ens barallem amb la dona, els fills, els pares, els amics.
Saps tocar el piano?
Vaig estudiar solfeig, harmonia, etc. al conservatori del carrer Bruc. Vaig intentar-ho també amb el piano, però era molt dolent i vaig deixar-ho córrer. El meu fill Roger sí que té aptituds. Fa poc va tocar a L'Auditori i em queia la bava.
¿Et costa molt desafinar amb el violoncel?
Gens. Crec que en aquesta disciplina sóc un dels millors. Amb el violoncel, desafino molt bé.
Digue'm el millor actor/actriu amb qui has treballat mai.
Com deia Billy Wilder: "Tu ets un dels dos millors actors amb qui he treballat".
¿Al final d'una actuació infles el pit o respires alleugerit?
Inflo el pit. Però no ho diguis a ningú.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada