13/7/13

Perversitat sexual al Teatre Goya

Font: Laura Serra (ara.cat)

L'actriu arriba dues hores tard al càsting. Menja xiclet amb la boca oberta, no s'ha ni llegit el text i el seu llenguatge barroer és gairebé insultant. El director està tip de veure actrius insípides, incultes i sense estil. Ella sembla "una choni de Castefa", diu Joel Joan, mentre que "ell és un director que es creu estupend amb un ego enorme, unpijo progre modernet i masclista". La trobada entre els dos personatges és un fracàs previsible. Però tot canvia quan la insistent noia interpreta un fragment del guió: el director s'adona que es pot convertir en la gran dama que buscava per donar vida a la protagonista de Venus in fur , una novel·la del segle XIX de Sacher-Masoch que va donar origen al concepte sadomasoquisme.
Roman Polanski va estrenar a l'últim Festival de Canes l'adaptació cinematogràfica d'aquesta obra del nord-americà David Ives, que es va estrenar a Broadway el 2011. El director Héctor Claramunt i Joel Joan feia dos anys que havien descobert el text, però fins ara no havien trobat un espai a Barcelona. El grup Focus els va proposar de cobrir el juliol al Teatre Goya i s'hi van llançar, fins i tot com a coproductors. "Teníem ganes de tirar endavant, tot i no tenir els recursos necessaris ni prou temps. És molt excitant i rejoveneix. T'impliques més en tot i et connecta més amb el públic", diu Joel Joan. Mentre que Polanski va comptar amb la seva dona, Emmanuelle Seigner -de 47 anys i trajectòria consolidada-, per al paper protagonista de la misteriosa actriu vulgar que transmuta en una seductora perillosa, els productors catalans han apostat per ser fidels a l'original i buscar una jove actriu desconeguda.
L'escollida és Meritxell Calvo -24 anys i sortida de l'Institut del Teatre-, que debuta amb un repte important: veure's les cares i batre per KO un actor de llarga trajectòria i galant del teatre català com Joel Joan utilitzant les seves mateixes armes, els dots de seducció. Realitat i ficció es confonen constantment, dins i fora de l'escenari. Calvo realment va ser escollida després de tres dies de càsting en què els productors no trobaven l'actriu adient i quasi ja es donaven per vençuts. "Sembla màrqueting del cutre -diu Joel Joan- però és veritat. Va ser l'última que va entrar i ens en vam enamorar".
El text -que han adaptat i deslocalitzat en un teatre que podria ser a qualsevol capital europea- és un joc de màscares, que els personatges es van traient o posant sense que l'espectador pugui saber quina és honesta i quina és una provocació. L'obra va guanyant temperatura a mesura que la seducció i el thriller avancen. El protagonista i el públic s'adonen que l'actriu no és tan innocent. Qui és ella en realitat? Per què té tanta informació? ¿Realment només interpreta un personatge? Les preguntes se succeeixen a mesura que la balança de poder s'inclina cap a ella. "És la història del seductor seduït. Un dona és capaç de despullar intel·lectualment un home que creu que té la vida controlada", diu l'actor.
L'espectacle, que han assajat en poc més de tres setmanes, estarà en cartell fins al 4 d'agost. En funció de la resposta del públic, la companyia podria reprendre l'obra la temporada que ve i fer gira.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada