15/7/13

Sidi Larbi Cherkaoui: "'Puz/zle' és un espectacle animal, com veure el National Geographic"



Font: Laura Serra (ara.cat)
El belga d'origen marroquí Sidi Larbi Cherkaoui és un dels coreògrafs més admirats i reclamats del món. Aquest cap de setmana era a Lió per l'estrena deM¡longa -on ha treballat amb ballarins contemporanis i de tango argentins-, ha fet un viatge fugaç de 24 hores a Barcelona per estrenar Puz/zle (avui i demà al Teatre Grec) i tot seguit marxa a Londres, on l'espera el director de cine Joe Wright (Anna KareninaExpiació) per treballar en l'obra A season in the Congo, que analitza l'ascens i la caiguda del líder anticolonialista i heroi nacional Patrice Lumumba, que va alliberar el Congo de Bèlgica.
Puz/zle torna a treballar sobre el concepte d'identitat?
Sí, però aquesta vegada he intentat col·locar els ballarins com si tots fossin iguals i formessin part de la mateixa estructura, com les formigues o els insectes. Els he unificat. Quan es mouen, es mouen junts. Tot i que cadascú té un rol en la comunitat, un és el líder, un altre el fort, un altre el sensible... t'adones que tots són iguals, tenen la mateixa necessitat d'adaptar-se al món o fer que el món s'adapti a ells. És la història de la humanitat.
És molt diferent de la seva celebrada trilogia FoiMyth i Babel ?
Sí, és un nou principi. Després de Babel sentia que no tenia res més a dir sobre temes com nació, llengua, individu. A Puz/zle intento fundar una nova comunitat en un nou planeta i veure què necessiten: un temple?, un lloc on reunir-se? Tot això es fa amb pedra. Per això hem treballat amb pedres amunt i avall, com el càstig de Sísif. No hi ha text en tot l'espectacle. És com veure el National Geographic: tens els animals i intentes entendre què passa entre ells. Volia un espectacle animal en contrast amb obres com Babel, centrades en com som els humans.
És una obra més física, més abstracta?
Sí. No hi ha respostes. Mai saps el perquè de cada acció, ni saps què és correcte o incorrecte. Només hi ha acció i reacció. Causa i efecte. Volia una peça on no hi hagués cap judici. Crec que en el fons va sobre la soledat, perquè cada persona és una formiga solitària, tot i que formi part d'una comunitat.
La música és una barreja de sons del Japó, el Líban i Còrsega.
La puresa, per mi, no existeix. Totes les cultures són una mescla de cultures. I el que jo intento fer és crear nova cultura. Per tant, trobo lògic barrejar altres cultures. Quan un cantant de Còrsega canta amb un del Líban creen una música nova però que alhora és molt mediterrània, és única, orgànica. Crec que els músics, de Còrsega o del Japó, sempre canten sobre el seu entorn, les muntanyes, el mar, la bellesa, la natura. La gent que no entengui de música s'ho passaran molt bé fent un puzle sobre d'on surt cada cosa i alhora té un component molt espiritual, és com una pregària.
Tenia ganes de tornar a treballar amb la seva companyia, Eastman?
Torno amb noves experiències després d'haver ballat amb María Pagés, Shantala Shivalingappa i altra gent amb qui he col·laborat aquests dos anys. Amb la majoria de ballarins de la companyia fa temps que hi treballo, els conec bé i és genial tornar a veure com es mouen i com en són, de diferents. Som part de la mateixa tribu, a l'escenari som una comunitat primitiva que creix a poc a poc.
I no para. Tenen tres espectacles en gira i alhora vostè fa col·laboracions com A season in the Congo ...
Estic aprenent molt de la història del meu país [Bèlgica] des d'una altra perspectiva. Els nostres ancestres no són sempre gent de la qual puguem estar orgullosos. És complicat, perquè m'agradaria honorar-los, però si van fer coses terribles és dur. Aquest és el meu dilema: estimo la tradició, la història, els avantpassats i què van fer i com van lluitar per nosaltres, però alhora això va tenir costos. Crec que treballar en aquest espectacle és una manera de netejar el meu karma!

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada