4/8/13

L'agost, la travessia pel desert teatral



Font: Laura Serra (ara.cat)
Quan acabi el festival Grec aquest dimecres, els espectadors de teatre es podran agafar vacances gairebé del tot. La majoria de sales ja han posat el cartell de tancat aquest cap de setmana passat, i les que queden ho faran el vinent. Els teatres públics ho van fer fins i tot al juny. Només alguns resistents mantindran el teló aixecat en plena canícula. L'aprimament de la cartellera encara és més acusat després d'un Grec excessiu, que ha programat 70 obres en 32 nits. A partir de l'agost hi haurà un desert amb ben pocs oasis on calmar la set de teatre.
Però si un productor mira pel retrovisor ha d'admetre que l'agost no ha sigut pas un mes tan nefast. Amb les xifres del 2012 a la mà, es van arribar a recaptar 950.000 euros, cosa que representa un increment d'un 107% respecte a l'estiu anterior. L'oferta, l'any passat, va ser una de les més àmplies de les últimes temporades. Només un lustre enrere, l'estiu del 2007, hi havia menys de la meitat d'aforament disponible. L'ocupació a l'agost, a més, s'ha mantingut sempre vora el 40% tot i que hagi crescut l'oferta -això sí, per sota de la mitjana anual, que supera el 50%.
L'any passat, l'aposta per obrir a l'agost es va voler escenificar públicament. L'Associació d'Empreses de Teatre (Adetca) va convocar fins i tot una multitudinària trobada d'artistes a la plaça Catalunya. Semblava que el creixement sostingut de públic faria que es consolidés la tònica dels teatres oberts a l'agost. No serà així. El sector s'ha estalviat anunciar males notícies, però el cicle de dansa Dansalona s'ha anul·lat i de la dotzena d'espais que obrien l'any passat, enguany en queden la meitat a la cartellera.
La crisi i la caiguda del consum s'han acarnissat amb el teatre -al setembre farà un any que ha assumit l'augment de l'IVA-. El juny i sobretot el juliol, mesos tradicionalment de bona recaptació, enguany han sigut nefastos: es tancarà el mes amb una caiguda del 50% del calaix respecte al 2012. "Ha sigut una temporada difícil i estem més conservadors -explica César Martínez de Obregón, cap de comunicació de Focus-. No hi ha un flux equilibrat, no saps quines èpoques són bones i quines no. La gent compra a última hora i és impossible avançar-te". Aquesta poca planificació, que Martínez de Obregón atribueix a "carteres més justes", fa que per exemple allarguin l'estada al Teatre Goya de l'obra Venus in fursetmana a setmana. Mentre el públic respongui, seguirà (per ara, fins aquest diumenge).
Les dificultats de programar
Aquest any, Focus és una de les empreses privades que s'han retirat. Tampoc programen els teatres de Balañá ( Toc Toc al Borràs també s'acomiada diumenge). Sense l'excusa del Dansalona i en ple any de resistència, han optat per guardar energies i pressupost per al setembre.
Les companyies que han tingut un gran èxit, com el 28 i mig de La Perla, també pleguen veles. "El nostre públic i la nostra manera de treballar necessiten descans", diu Oriol Broggi, després d'una temporada d'èxits. "En un moment difícil, en què ho dónes tot o no vas enlloc, en què la gent nota si vas a totes, ara no ens queden energies". Fins i tot s'assaja poc, a l'agost. Les companyies prefereixen fer-ho al juliol i reprendre l'obra al setembre. Per això sovint el primer espectacle de la temporada és una producció convidada al teatre, quan no s'obre directament a finals de setembre, per la Mercè. "Ara ja fins i tot és difícil trobar produccions. Tens un forat i costa d'omplir", afirma Martínez.
Són l'excepció els tres teatres del Teatreneu o els dos que dirigeix Ever Blanchett, el Teatre Gaudí i el Versus, que farà 13 anys que obre a l'agost. "Per a nosaltres és la millor taquilla de l'any -assegura-. No perquè hi hagi més públic sinó perquè hi ha menys descomptes. I no sabem jugar d'una altra manera. Que tancar ens pot anar millor per quadrar els números no ho penso mai".
El públic turista no compta
L'oferta dels que obren són sobretot les comèdies (Teatre Gaudí), els monòlegs i la màgia (Teatreneu, Alexandra, Llantiol), però també hi ha espai per a petites tragicomèdies (al nou Aquitània), per a la dansa-teatre (Tantarantana), per acollir obres foranes (el gamberro Urbanitaz al Versus) i per donar l'oportunitat a una jove companyia per posar en escena l'obra d'Alessandro Baricco Oceà (Versus).
El teatre sembla haver donat per perdut el públic turista. Les grans produccions musicals que han aparcat a la ciutat, com Los Miserables , no han tingut mai els rèdits esperats, i les produccions catalanes a l'agost tampoc han arrasat. "El turista no és públic, per a nosaltres -diuen a Focus-. O ofereixes flamenc o un producte molt exclusiu o no funciona". Només en casos comptats, com el Poliorama i el Teatre Gaudí, han contractat els serveis de Turisme de Barcelona per promocionar-se en hotels, guies i capitals estrangeres. La programació de Le llaman copla al Gaudí i la gala Ópera y flamenco al Poliorama intenten caçar els estrangers que es volen refugiar en una sala. Però és significatiu que fins i tot El Molino tanqui a l'agost.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada