Barcelona, ‘at last'


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
El director Fran Arráez no se n'amaga gens:Goodbye, Barcelona és un musical polític. Ho diu amb l'orgull de fer un homenatge a uns brigadistes internacionals que, el 1936, van allistar-se a una guerra per lluitar contra el feixisme que ja treia les orelles per la vella Europa. La seva va ser una derrota militar, però no espiritual. Per això, l'autor Karl Lewkowicz celebrava emocionat ahir tancar el cercle que havia obert des que es va interessar pel cas, el 2005. El 2011, va aconseguir estrenar el muntatge a Londres. Ara, arriba on li pertocava, Barcelona, gràcies a l'entusiasme del Teatre del Raval, que espera repetir l'èxit de la tardor del 2012 amb La vampira del Raval.
La directora artística de la sala, Empar López, també ho té clar: el musical no deixa d'emocionar-la. Goodbye, Barcelona s'estrena el 26 de setembre. Abans, farà tres sessions de prèvies (del 23 al 25, de què ja no queden entrades). Per López, aquesta obra no segueix el patró habitual del musical: “és una música sòbria” i la lletra, traduïda per Eva Rossell i David Pintó, “és d'una tendresa exquisida”. Aquesta és una de les claus del musical, segons el director d'escena: una obra molt compromesa i que té una qualitat que “no decebrà”. Lewkowicz dóna una visió ben diferent de la Guerra Civil a la que va descriure Georges Orwell en aquell Homage to Cataloniaque també Calixto Bieito va passar a teatre (Romea, 2004). En aquella ocasió, hi havia un repartiment anglès i català. Ara, s'ha optat per un cos d'actors catalans, tot i que les primeres escenes passin a Londres; “s'entra en la convenció fàcilment”. Sí que es va provar de fer un càsting mixt, però la dificultat musical, finalment, va desaconsellar-ho.
Lewkowicz està fascinat per la diferent producció que s'ha realitzat a Barcelona. I és que, a Londres, el públic envoltava l'acció a quatre bandes. Al Raval, l'escena és a la italiana. L'autor està convençut que molts brigadistes estarien orgullosos de saber que, finalment, l'obra arriba a Barcelona. Per escriure el text (que té una història d'amor doble, mares que ploren els fills i que, paradoxalment, en guanyen un altre), es va entrevistar amb sis brigadistes. Després de la primera lectura, un d'ells li va corregir tot allò que no era creïble. Ho va reescriure. També en el procés de construcció del muntatge, Lewkowicz va entrevistar Moisès Broggi (1908-2012), el metge que va atendre els brigadistes en la batalla de l'Ebre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario