14/9/13

Un TNC prim per a un cartell gruixut



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat) | Foto: ara.cat
Avís als navegadors: el logo del TNC ha evolucionat amb unes lletres més estilitzades, que coincideixen amb el canvi de direcció artística i també en el panorama de retallades. Xavier Albertí ha assumit el repte de comandar la nau amb menys pressupost de la història (dels 10 milions, poc més de 7 els aportarà la Generalitat) i ho fa ampliant el nombre de produccions i multiplicant les accions paral·leles. No només això; amb l'acord del consell de direcció, simplifiquen la venda d'entrades i redueixen fins a un 25% el preu de les entrades per garantir que aquest TNC sigui plaent per a tots i abordant la necessitat d'acollir un públic que mai s'hi ha sentit cridat encara. La presidenta del consell d'administració, Sol Daurella, canta a la necessària sostenibilitat econòmica per garantir la viabilitat de la temporada.
El repte no és gens fàcil. Però Albertí confia que els trumfos que porta a la cartellera activaran un consum teatral al TNC, que l'any passat va patir una de les clatellades més fortes, després d'anys de tenir el favor del públic. Un és el retorn doble de Josep Maria Flotats (com a actor recitant Espriu i, sobretot, com a director en la comèdia romàntica de Marivaux El joc de l'amor i de l'atzar (del 7 de maig al 22 de juny). Albertí reobre el TNC a la dansa, amb una peça dedicada a Carmen Amaya. Ramon Oller la situa entre les més grans, i ho exemplifica: “A Nova York alternava un teatre, de 20.000 localitats, amb Frank Sinatra.” També Albertí ha trobat nous companys: l'OBC inicia una activitat al TNC al Rèquiem d'Espriu, compost per Xavier Benguerel, i BCN216 intervé amb la peça de Carmen Amaya. També de teatre musical cal considerar L'eclipsi, amb llibret de Paco Zarzoso i música d'Alberto García Demestres. Pere Ponce i Mercè Sampietro compartiran repartiment amb cantants com ara Antoni Comas, Claudia Schneider i Maria Hinojosa.
Xavier Albertí va recordar que debutarà al TNC com a director d'escena. Tot i ser un dels directors i dramaturgs més prolífics catalans, encara no s'havia produït aquesta oportunitat. Ho fa amb un Harold Pinter inèdit a l'Estat. Terra de ningú tindrà versió castellana i es podrà veure al gener al Teatro Español, coproductor de darrera hora. Per Albertí, aquest “gran Pinter” es fa poc a causa de la complexitat de trobar el quartet d'actors adients: ell compta amb els contrastats Lluís Homar, Josep Maria Pou, Ramon Pujol i David Selvas.
De fet, Alberti ha fet un recompte i dels 120 actors que intervindran la temporada vinent al TNC, n'hi ha 40 que, fins ara, mai no hi havien actuat, fet que demostra una nova obertura al sector artístic català. Les activitats complementàries són un reforç cabdal per justificar autors. És el cas de l'Epicentre Pitarra. Xavier Albertí amb Lluïsa Cunillé ja va fer una dramatúrgia molt beneita a Assajant Pitarra, el 2007 a l'Espai Lliure. Ahir, el director artístic del TNC insistia que no era justa la frivolitat amb què s'havia tractat històricament Pitarra. Ell va ser l'impulsor de parlar el català que ara es parla al teatre. Hi haurà una exposició al vestíbul principal els mesos de març i abril sobre el Pitarra de 1864-1866, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. Gràcies a ell i als seus coreligionaris el català a escena va passar “de ser residual a ser hegemònic”. Ara, cal trobar en Pitarra el batec d'aquella societat: “És el paper assecant del que passa en la realitat catalana des del 1860 al teatre Odeon fins a principis del segle XX.” és una època en què es transforma tant el teatre com la mateixa Barcelona.
La temporada arrenca amb un espectacle festiu, en què intervenen un bon grapat d'actors i directors de la temporada. Taxi... al TNC! emula aquell Chófer... al Palace! dels anys vint que va fer unes 200 representacions i va marcar època. El preu de l'entrada és lliure, si es compra a les taquilles. El preu parteix de 10 euros si es fa per via digital. Tot el que es recapti serà per finançar Apropa Cultura, un programa socioeducatiu dels equipaments culturals de Catalunya adreçat al sector social. El TNC fa anys que oferia seients a preus d'1 a 3 euros. Ara el que es recapti serà per facilitar butaques a algunes de les 850 associacions que hi estan vinculades.
També internacional
El TNC s'ha desentès aquest any del circ, però sí que ha restat amatent a presentar espectacles internacionals. Amarillo és un espectacle mexicà que retrata el drama dels immigrants que moren al desert intentant arribar als Estats Units. L'actriu Màrcia Cisteró dóna valor a Moro com a país, de Dimitris Dimitriadis, un gran crit de protesta. També en el programa Fronteres s'ha encarregat un text a l'argentí Rafael Spregelburd i un altre a Flak Richter, dramaturg associat a la Schaubühne de Berlín.
Albertí no pretenia fer estadística però s'ha adonat que, sorprenentment, es manté una envejada paritat del 49/51 entre dones i homes, una exigència de fa anys del col·lectiu Projecte Vaca. No és volgut, respon a la necessitat de repartiment, deia Albertí. El teatre contemporani, doncs, es feminitza, respecte de dècades anteriors.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada