24/10/13

El món de la infantesa de Pep Vila, a ‘Manyac, manyac'


Font: Jordi Camps i Linell (elpuntavui.cat)
Fa quatre anys que no pujava a un escenari com a actor, un temps que ha dedicat als fills i a la formació interpretativa amb els seus tallers i cursos d'Imbecilitat. L'exactor d'Els Joglars i La Genial Teatre, Pep Vila, ha decidit tornar a l'escena i ho fa per protagonitzar un autèntic tour de force que el portarà a interpretar fins a 30 personatges, entre ells un nen al llarg dels quatre anys d'edat fins als catorze. Un monòleg que condensa en una hora i mitja la visió entre còmica, àcida i cruel que un nen té del seu món i que parteix de l'obra de Raymond Cousse Enfantillages, sota la direcció de Pere Puig.
L'obra, titulada Manyac, manyac, es podrà veure al llarg de tres funcions –divendres a les 22 h, dissabte a les 21 h i diumenge a les 18 h– i recrea en nou escenes moments de la vida que han marcat la infantesa, originalment de Cousse però en mans de Pep Vila i Pere Puig reflecteixen situacions i emocions dels anys seixanta viscudes a Torroella de Montgrí o Salt, respectivament. Sense afectar l'estructura textual tan característica de l'escriptor francès ni l'essència del seu relat, Manyac, manyac esdevé, en paraules dels seus autors, “una successió d'instantànies entre la vida i la mort amb ecos llunyans de Beckett i Ionesco, a estones hilarant i d'altres terriblement cruel o tendra”.
Un monòleg? Sí, però de moltes veus a través del qual, Pep Vila, l'únic intèrpret de l'espectacle, encarna un home vestit de nen, o un nen en un cos d'home, en el que esdevé una col·lecció de records, pedaços esquinçats de la memòria, que conformen un petit univers, el d'un poble qualsevol, un resum del món que ens envolta.
Pep Vila, que ha estat l'impulsor del projecte, va explicar ahir en la presentació de l'espectacle que havia apostat per aquesta obra perquè permet explicar com es veu i es descobreix el món durant la infància. I és per això, diu, que va apostar per Pere Puig, director de la sala La Planeta, al qual ja coneixia de feia temps, i amb el qual es va veure amb cor d'adaptar un “text complicat” que s'havia d'acostar al públic català. Puig, per la seva banda, va explicar que li havia suposat un repte, primer per “domar un text que en el seu original no té signes de puntuació i que utilitza un vocabulari enrevessat ple de jocs de paraules” i, després, per adaptar-lo a “una infantesa més identificable”. I si Puig va acceptar l'encàrrec sempre, remarca, és perquè Vila en seria el protagonista. “El text obliga a un exercici de virtuosisme molt important que no està a l'abast de tots els actors per la dificultat del llenguatge que utilitza i per l'esforç físic que implica.” Com es pot apreciar, l'obra suposa un feliç retrobament.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada