7/11/13

Cinc anys de sagnia cultural a Catalunya

Font: Xavi Serra (ara.cat)
La cultura catalana ja té el mapa del seu quinquenni horribilis : el que va del 2008 al 2012. L'anuari SGAE 2013, que ahir va presentar els resultats per comunitats autònomes, reflecteix les funestes conseqüències de la crisi i les polítiques culturals en el consum cultural a Catalunya. Una data és prou eloqüent: en el període que va del 2008 al 2012, el nombre d'espectadors d'arts escèniques a Catalunya ha caigut un 28%, una xifra lleugerament inferior a la mitjana del 31,42% de l'Estat. Una situació que Ramon Muntaner, director de l'àrea metropolitana de la SGAE, ha qualificat d'"explosiva i insostenible".
La conclusió no canvia gaire si analitzem la caiguda de la recaptació (un 30,65% a Catalunya i un 20,18% a l'Estat). Tampoc si ens mirem els diferents àmbits de les arts escèniques: del 2008 al 2012 el teatre català cau un 25% en públic i un 21,38% en taquilla, la dansa un 36,87% en assistència i un 49,16% en recaptació, i la lírica un 37,52% en espectadors i un 49,24% a la taquilla. Cinc anys per oblidar, doncs, en què s'aïllen els efectes de la crisi. "D'un any a l'altre les dades no semblen terribles -admetia Muntaner-. Però si parlem de quatre o cinc anys, la cosa està ben clara".
La falsa salut de la música en viu
Una de les dades més contradictòries de l'estudi fa referència a la música popular. Segons l'anuari SGAE, tot i un descens del 8,7% en l'assistència del públic i un 4% en el nombre de concerts, en aquests cinc anys la recaptació de la música en viu ha crescut un 1,65%. "Els grans festivals i alguna gira puntual poden disfressar les dades -va matisar Agnela Domínguez, cap de comunicació de la SGAE-, però la música en el seu conjunt no va bé. No hi ha circuit ni programació estable. Els músics no tenen feina". A l'Estat es torna a repetir la tendència: tot i una caiguda del 23,6% en l'assistència a concerts, la taquilla només baixa un 6,6%. "En la música és on Catalunya aguanta millor, però les dades no registren l'abaratiment dels caixets en la contractació ni el descens d'activitat a les sales petites i mitjanes", va afegir Domínguez.
En la clàssica, les dades reflecteixen millor la crisi del sector: els concerts han caigut un 3,05%, el nombre d'espectadors un 8,73% i la recaptació un 13,79%. El descens és un pèl menys acusat que a l'Estat, on el públic s'ha reduït un 14,31% i la taquilla un 15,42%.
Immers en un procés d'adaptació als nous reptes tecnològics, el cinema no dóna bones notícies: des del 2008 els espectadors han disminuït un 18,24% i la taquilla un 9,21%. Si el descens de taquilla és menor que el del públic és conseqüència, segons el cap d'investigació de la SGAE, Rubén Gutiérrez, de "l'evolució a l'alça en el preu de les entrades i els nous suplements associats a les projeccions en 3D". Curiosament, tot i que el descens de públic és més alt a l'Estat (un 20,4%), la taquilla espanyola només cau un 1,82%, vuit punts menys que a Catalunya, un fenomen que els tècnics de la SGAE no han sabut explicar.
Centrant l'anàlisi en les dades generals, Gutiérrez va assenyalar tres factors polítics responsables en la davallada del consum: la feble llei de protecció intel·lectual, l'absència d'una llei de mecenatge per a la inversió privada i la "fiscalitat impossible" del sector cultural. "Les conseqüències es veuran encara més en l'estudi del 2013, en què es preveu que les tendències actuals s'aprofundeixin", opinava Martínez. Per acabar d'adobar-ho, Domínguez comenta que a la SGAE es percep que la pitjor caiguda és la del consum d'autoria catalana: "És un desastre total. El que menys consumeix la gent és la cultura pròpia".