ELS INTOCABLES

Per Elisa Díez

Aquest article neix fa molts mesos, no és que ara hagi descobert res de nou, sinó que és un pòsit que porto temps observant aquí i allà, i que pocs comenten entre dents i d'altres ni tan sols obren la boca per por al "què diran".

Ahir em van convidar a l'obertura de l'Escola de l'Espectador que organitza cada novembre La Seca i Agost Produccions. La xerrada anava a càrrec de l'Eduard Molner, periodista del Cultura's de La Vanguardia i es titulava "Nous polsos teatrals de Barcelona i l'explosió de la dramatúrgia catalana". Una hora i mitja dóna per molt poc. Gairabé per fer una introducció de temes però sense gaire temps per apronfundir en cap d'ells. 

Vam parlar de noves sales, algunes que ja tenen més de deu anys, i que de noves ja no en tenen res. Porto dies i mesos penjant notícies sobre que el teatre surt de les sales convencionals i es representa als llocs més insòlits. Això són nous polsos teatrals, no sales tradicionals però amb una xapa i pintura noves.

I va arribar el torn per la dramatúrgia catalana, començant per l'Obrador de la Beckett, la mare de la majoria de dramaturgs actuals. Podrien haver estat parlant hores, però no havia temps. Els inscrits a les 4 sessions de l'Escola de l'Espectador assistiran al Miniteatres (sense comentaris), a la SALAFlyHard i a l'Obrador de la Beckett.

El problema va arribar quan Molner va parlar de dramatúrgia catalana: Jordi Casanovas, Guillem Clua, Cristina Clemente, Marta Buchaca i Josep Maria Miró. Va anomenar algun altre com Pau Miró, Llàtzer García o Blanca Bardagil. Què tenen en comú tots? Sí, són factoria FlyHard. Una sala, que per cert no sabia que només representa obres que barregen comèdia i drama o sigui que si esperàveu trobar un dramon amb tints crítics, esteu en el lloc equivocat. 

Parlen molt sovint de la superficialitat que s'està implantant en bona part de la dramatúrgia catalana. La recerca de la comercialitat arriba a extrems com per exemple la recent "I love TV" també de la factoria FlyHard i que segons diuen no pot ser més light, tant o més que les seves xifres d'ocupació, en torn a l 13%.

Tot això bé perquè estic una mica farta de que ens venguin la moto. Hi ha molta més dramatúrgia fora de aquests noms i molt més compromesa amb la situació que estem visquen. No t'has de dir "X" perquè els teatres públics i privats et deixin estrenar la teva obra. Però si no et dius "X" ho tens més complicat. I no parlem de mitjans de comunicació que als no "X" poc cas que els hi fan.

S'ha acabat callar i dir que "sí" a tot. I em venen noms com Esteve Soler (el millor dramaturg actual català), el Carlos Bé (obligat a exiliar-se a Madrid), el Jumon Erra o la Victòria Szpunberg que fan un teatre de qualitat, que no es deixen endur per les modes, ni per lo comercial, que et plantegen drames, però que opten per la cultura més enllà del pur entreteniment, d'aquella que quan surts de la sala, del pis o d'on es faci la representació et segueix plantejant preguntes.

Per la meva feina jo miro de tot, però si que és veritat que des de fa un temps, necessito alguna cosa més que riure'm a la butaca, necessito que em sacsegem per dins i que a la sortida busqui encara respostes. Ara més que mai necessitem un teatre crític i compromès amb la societat en la que vivim. I sobretot, necessitem que aquells que s'omplen la boca de crítica social respectin a aquells que fa temps que van deixar de creure en déus. Tot i tothom és criticable. I necessitem més crítica i abandonar el sistema dels que afirmen que en temps de crisi tot s'hi val. No, senyors, mai callarem.

PS: Podeu deixar crítiques a comentaris o a Twitter o a Facebook. Això (amb respecte) és un Tribuna Oberta.

18 comentarios:

  1. Tot i que crec que hem creat una generació d'autors ( ja sigui acudit com a public a veure'ls, parlan-t'en, escrivin-t'en, programant-los, etc..) que potser si que estan lligats per una sèrie de caracteristiques emblants. Però es un moviment com a mínim previsible en un mòn on la competitivitat es tan alta, que permet orientar-se millor davant d'un autor, text, obra, projecte o inversió.

    D'altra banda no trobo gens encertat dir que al Carlos Be l'haguem obligat a exiliar-se, prefereixo pensar (o dir) que no l'hem valorat com es mereixia o que no hem tingut el coratge d'arriscar-nos amb els seves propostes.

    I sobre les necessitats del públic… es un debat que ens podria dur a programar comèdies i coses lleugeres i per tant comercials, (o no recordem la postguerra i la revista? Clar, ara la revista es un genere high level)

    I ja per acabar aquest comentari, (fins que algun altre m'interpel·li) jo crec que les necessitats del públic no són nomes unes, hi ha d'haver una diversitats suficient per que cada públic trobi el seu espectacle i cada espectacle pugui ser viable economicament. I visca la biodiversitat cultural!


    ResponderEliminar
  2. Blai Pocull10/11/13 17:41

    Hola noia que té un blog de teatre. Deixes a caldo gent que crea alguna cosa, que mira de guanyar-se la vida cada dia construïnt projectes col·lectius. Què crees tu? Alguna vegada t'has posat a construïr alguna cosa? Algun projecte col·lectiu? Alguna cosa que no sigui parlar dels altres sino parlar de tu? O no hi ha prou ous de despullar-te i sotmetre't a la crítica (sovint poc qualificada)?

    Aquesta gent que critiques creen llocs de treball, intenten emocionar la gent. Ni intocables ni hòsties. Pots dir que una cosa no t'ha agradat, però mostra una mica de respecte, sols això.

    ResponderEliminar
  3. Més enllà de què diu l'article, m'agradaria qüestionar un petit però significatiu detall d'una persona que escriu, opina i critica d'una manera tan categòrica sobre matèria cultural.

    Es destil·la de l'article (i d'altres anteriors) que l'autora es té a si mateixa com a una persona el criteri de la qual cal tenir en compte. I heus aquí on sorgeix la meva pregunta: Com pot ser que algú que treballa amb la llengua com a mitjà d'expressió faci tantes faltes d'ortografia i sintaxi?

    L'article està plagat d'incorreccions. I qualsevol possible justificació que recorri a l'argument d'una escriptura fresca i desacomplexada, de "com parla la gent al carrer" em sembla insultant de cara al lector.

    Si has de parlar de "cultura", Elisa, cuida-la i escriu decentment, si us plau. No qüestiono si és lícit o no que puguis opinar a les xarxes socials ja que per això serveixen. Però si a més publiques al teu bloc que ets periodista passa, com a mínim, el corrector del Word als teus artícles.

    ResponderEliminar
  4. Per Blai Pocull:
    T'hauries d'informar abans de qui està al darrera del bloc. Jo treballo en cultura també i crear llocs de treball no ho justifica tot. De fet crear el que sigui tampoc. Tot és criticable, jo sóc criticable també, però no em pots acusar d'haver faltat al respecte a ningú mai, perquè això demostra que no t'has llegit cap dels meus articles d'opinió. Et convido a llegir-te una tros del bloc i després parlem.

    I per l'anòmnim que no té la valentia ni de mostrar el seu nom, gràcies per fixar-te només en la forma i no en el fons, això ja diu molt de tu. La meva llengua materna no és el català, però m'aposto el que vulguis a que el parlo millor que tu. Potser sí els propers articles els he d'escriure en castellà, però no claudicaré davant de gent com tu que enlloc d'animar-me a seguir escrivint en una llengua que estimo, descalifica perquè no sembla tenir arguments de fons per rebatre la resta d'opinions.

    Salut als dos.

    PS: Moltes gràcies Albert G.

    ResponderEliminar
  5. Carles González11/11/13 11:31

    Segueixo molt sovint el teu blog (aprofito per felicitar-te i per animar-te a seguir escrivint) i em considero "al dia" de bona part de l'activitat teatral de Catalunya. A vegades coincideixo amb tu i d'altres no, com és natural, però aquest darrer post teu em sembla escrit des d'un ressentiment que fa fredar.

    Cal ser crítics i hem de ser molt crítics amb la dramatúrgia catalana per millorar, per avançar, per evitar caure en errors del passat i per damunt de tot i per mi el més important, deixar-nos de paternalismes que no ens fan cap bé. Ni ara som tan bons ni abans érem tan dolents!

    Està molt bé que qüestionis el "model" de dramatúrgia catalana actual però no d'una forma tant reduccionista assenyalent amb un dit, segons el teu criteri, els "causants" d'aquesta situació. És a partir d'aquest moment que el teu escrit perd tota la credibilitat i només hi veig mala bava i mala fe més propi d'una nena mimada i ressentida que d'una periodista professional.

    Només m'explico el teu post i el teu to (els intocables)com un efrontament personal amb la sala Flyhard i concretament amb en Jordi Casanovas. Vols dir de no de no variar el títol de l'article amb un de més exacte? "La meva fòbia, la Sala Flyhard", crec que seria més exacte.

    Per cert, Carlos Be, Jumon Erra, Iván Morales, Jordi Oriol, Marc Rosich, Esteve Soler i Joan Yago em semblen molt bons dramaturgs.

    Salut.

    He llegit que estàs de responsable de premsa i comunicació del Teatre Tantarantana, està bé...

    Carles González

    ResponderEliminar
  6. Tu mateixa et respons. Parles d'I love TV com d'una proposta que busca la comercialitat i ha tingut una resposta molt magre per part del públic. Això només demostra que el públic és intel·ligent i que no va al teatre perquè un espectacle tingui voluntat comercial o no, sinò perquè sigui bo o no. De la mateixa manera, el fet que un espectacle sigui compromès o crític o experimental o vés a saber què, no vol dir que sigui bo. La gent va a veure bon teatre, sigui del gènere que sigui i tingui les intencions artístiques o culturals o socials que tingui.

    ResponderEliminar
  7. En castellà també fas faltes d'ortografia, reina.

    ResponderEliminar
  8. Elisa, sageix amb el teu gran bloc, per mi és un rafarent. La gen de la cultura nesasitem gent com tu.
    Aquestas criticas només són embejas.

    ResponderEliminar
  9. Em sembla poc encertat el teu post.

    Bàsicament perquè entenc que és poc constructiu en un moment en què la professió necessita, més que mai, actituds constructives. Per a què ens destrueixin ja tenim a altres que s'estimen poc aquesta cosa del teatre.

    Jo sóc dels que demano al teatre alguna cosa més de la que ens ofereix la "factoria Flyhard". Però sóc dels que intento anar-hi sovint perquè han ofert una cosa diferent al que teniem fins ara, i perquè ofereixen un teatre que enganxa amb un públic que pot fer el pas d'anar al teatre per primer cop. I el que no podem fer és, crec, morir d'elitisme.

    I això ho dic sabent que a mi personalment m'ofereix molt més un text de la Victòria Szpunberg o l'Esteve Soler que no pas un text del Guillem Clua o el Jordi Casanovas, per posar exemples que tu mateixa menciones.

    Per cert, potser m'equivoco, però recordo haver llegit comentaris entusiastes teus dobre una de les úlimes obres de la Buchaca a la Flyhard i, en canvi, crítics amb l'última que va fer la Szpunberg al Tantarantana.

    També crec que comets un error important de base. Insinuar que comèdia i drama estan renyits amb els missatges crítics. Només cal veure alguna pel·lícula de Chaplin o de Lubitsch, o saber trobar la comèdia en Beckett o Pinter, per entendre que vas molt errada. La història està plena de còmics crítics.

    D'altra banda, tinc la sensació que de vegades tenim un grau d'exigència (i molt poques vegades d'autoexigència) excessiu. Si tenim generació de dramaturgs perquè en tenim, i si no en tenim, perquè no en tenim. Potser que ens posessim d'acord.

    I, per últim, una reflexió-recomanació. Ja sé que em diràs que aquest és un blog personal i que les opinions que hi escrius són, per tant, personals. Però de vegades és difícil separar l'àmbit personal del professional. I a mi, com a persona que forma part d'aquesta professió, se'm fa molt difícil entendre que la responsable de comunicació d'un teatre escrigui un article com aquest. No crec que li facis cap favor al Tantarantana, més aviat al contrari. De debò.

    ResponderEliminar
  10. Blai Pocull11/11/13 20:19

    Hola Elisa,

    Gràcies per contestar-me. Tens raó, no et conec. Però no tinc cap mena d'interès en llegir el bloc d'algú tan maniqueu com tu. Algú que diu no m'agrada / no m'agrada aquest dramaturg sense cap mena de matís. Algúque em parla de dramaturgs bons o dolents. Jo llegeixo crítics de debò. Dels professionals i tal.

    Una abraçada,
    Blai

    ResponderEliminar
  11. El problema Blai és que no era una crítica, només una reflexión. Si hagues volgut criticar a un dramatur o a un altre ho hagués fet. No estic criticant a cap. Estic reflexionant sobre un fet, que quan es referint a dramatúrgia catalana citem cinc noms, sempre els mateixos. I quan els mitjans cobreixen alguna cosa, o tens un nom o oblida't de sortir als mitjans tradiccionals, que per sort van a la baixa.
    No tinc res en contra de cap dels noms que cito, sinó la qüestió és una altra.
    Però bueno, seguiré sent constructivistes i pensante que com estem en crisi tot es val i que la Historia és la Història i no anem a canviar-la ara.
    En aquest país no es pot ni reflexionar...

    ResponderEliminar
  12. Ai Elisa...

    Em pixo de riure de veure com una persona que critica amb tanta insolència als creadors es posa així de frenètica quan li critiquen el què fa ella.

    Sí, xata, sí: si fas articles i et vanaglòries de ser periodista has d'escriure bé (concordar substantius amb adjectius, ortografia, puntuació...). Si no, explica'm per què critiques aferrissadament forma i contingut de les obres que vas a veure i, en canvi, tu no has de preocupar-te el més mínim per la teva escriptura i saltes a la jugular dels que t'ho diuen...

    La humiltat és una virtut. La ignorància és molt atrevida.

    Em contestaràs? Si és en anglès, que dius que és en la llengua que escriuras a partir d'ara, també ho entendré, no et preocupis.

    ResponderEliminar
  13. Primer dóna la cara i no escriguis sota "Anònim" i després quan parlem de tu a tu, et dóno totes les explicacions que vulguis. A mi que em critiquis em dóna igual, siguis qui siguis.

    ResponderEliminar
  14. Després de tot el que t'han dit podries repassar una mica el que escrius i deixar de picar les tecles amb els peus, però no, continues fent més faltes que un xaval de primària. Volies trobar un lloc en el món "reflexionant" sobre el teatre però l'únic que aconsegueixes és demostrar falta d'orgull per la feina que sembla que has triat i una pobresa d'arguments que fa que tot el que dius es giri en contra teva. Si tu ets la mostra del que els twitters i els blogaires poden oferir al món del teatre i de la cultura, que Déu ens conservi els "mitjans tradicionals". Com a mínim tenen correctors i si diuen poca-soltades els fan fora de la feina.

    ResponderEliminar
  15. Estiamda Elisa,

    Em sap greu com t'estan maltractant. Sobretot perquè ets una persona innocent que només intenta reflexionar. En aquest país ens costa tan reflexionar...
    Gràcies per les teves reflexions.
    Ara ja he vist la llum.
    Aquest debat que has encetat és d'un interès abismal.
    Gràcies, de tot cor.

    Hi ha algun error en l'article, crec jo, però res que pugui fer ombra a la teva gran reflexió. El temps dirà que eres una avançada al nostre temps. Sens dubte. I una persona d'una gran coherència com molt coherentment ens has fet adonar més d'una vegada.

    Et senyalo alguns dels errors, però per fer que el teu article brilli més, si possible això és.
    Dius que la Victoria Szpunberg, entre d'altres, mai es vendria a res comercial. Bé... com es deia aquella obra? Ah, sí! "L'any que ve serà millor". Home, a veure, alta cultura, allò que es diu alta cultura no era aquella obra. Però potser tu consideres que era així. No ho sé. Potser estic equivocat. Il·lumina'm. I res en contra que la Victoria participés en aquell èxit de crítica i públic. Només era per matisar que no era ben bé així.
    No sé perquè acabes de posar a la factoria Flyhard a autors com Josep Maria Miró o Pau Miró. No han estrenat res allà. Però si ho dius tu, potser vaig equivocat. Potser ho van fer. D'amagat.

    Ah, sí! L'Esteve Soler va fer un T6 que es veu que, bé, era molt i molt i molt comercial. Però una barbaritat, eh. Però suposo que ara ja ha pres el bon camí.

    Els gèneres comèdia i drama permeten la crítica. De fet, són els dos grans gèneres teatrals, després de la tragèdia, és clar. Aquella part, de fet, no queda gaire clara què vols dir a l'article.

    Això que et diuen de les faltes, no en facis cas. A mi m'agraden les teves faltes. Et donen un cert encant.

    Segueix lluitant, segueix endavant. El teatre necessita gent Intel·ligent, culta, profunda, reflexiva i coherent com tu.

    un admirador de les teves reflexions

    p.d.: He sentit a dir que a N. Y. faran un musical brutal. Hi anem?

    ResponderEliminar
  16. Em sembla que us esteu acarnissant innecessàriament amb l'Elisa. Prou ironies. Per poder parlar amb propietat cal anar a les fonts i valorar la seva trajectòria global.

    Per això m'he capbussat en les seves darreres tres crítiques i n'he extret algunes frases que col·loquen l'Elisa a l'alçada que mereix.

    Aquí les teniu:

    De la crítica a "El intérprete"

    "Lástima que al ser función única no podamos repetir la experiencia"

    De la crítica a "Comment te dire adieu":

    "No explicaré de què va, però no és una gran història."

    De la crítica a "Un trozo invisible de este mundo":

    "un soliloquio con interpelaciones al público, quizás para sacarle de su aparente momento abstracto"


    I ara què, eh?

    ResponderEliminar
  17. No entiendo este ataque y otro que he visto por las redes sociales..no estoy de acuerdo en muchos comentarios y en las formas que a veces adopta la autora de este blog, pero en este caso, está claro y vistas las reacciones, que ha dado en el clavo con el título de "els intocables".Tiene razón, siempre se habla de los mismos y parece que existan 4 dramaturgos en este país.En todo caso, los "grandes" autores no deberían haber reaccionado así contra alguien, que simplemente escribe un blog y que al parecer no consideráis ni critica ni profesional..demasiado os ha tocado la moral, eh??

    ResponderEliminar
  18. Jo no criticaré les faltes d'ortografia, perquè valoro que escriguis en una llengua que no és la teva llengua materna.

    Ara bé, sí que m'estranya que responguis tant a la defensiva quan tu t'exposes públicament. I més quan en el teu article, més enllà de les parts subjectives (que com a tals les hem de deixar), hi ha parts que són objectivament equivocades. Jo t'he dit el tema de la comèdia i el drama vs la crítica. I més endavant t'han assenyalat l'error (greu en aquest cas) de vincular en Pau Miró i en Josep Maria Miró amb la "factoria Flyhard" quan no hi han estrenat res i quan la seva trajectòria ve d'abans que obrissin aquesta sala.

    L'exigència que demanes als altres, te l'has de demanar a tu mateixa. I la pell fina que tens a l'hora de rebre crítiques, l'has de permetre, també, als que se senten criticats per tu.

    ResponderEliminar